caenfrdees
CWBCNLogoV1 negro 500
El Club Wagner de Barcelona ja té el seu repartiment de Tannhäuser!
La xerrada De Wartburg a Bayreuth, Tannhäuser torna al 'turó verd', a càrrec d'Aleix Pratdepàdua, va decidir el cast ideal del Club Wagner a partir d'una audició a cegues de les veus més representatives que han encarnat els rols principals d'aquest títol en les darreres edicions del Festival de Bayreuth.
L'audició a cegues ve permetre comparar les veus de Torsten Kerl, Stephen Gould, Wolfgang Neuman i Frank van Aken com a Tannhäuser. Les de Markus Eiche, Michael Nagy, Roman Trekel i Wolfgang Brendel com Wolfram. I, com a Elisabeth, les veus de Nadine Secunde, Cheryl Studer, Lise Davidsen i Camilla Nylund. Per majoria s'escollí Stephen Gould com a Tannhäuser, Roman Trekel com a Wolfram i Cheryl Studer com a Elisabeth.

Dimarts ens acomiadarem, com ja vam fer l'any passat, amb una sessió sobre Bayreuth. En aquesta ocasió, l'historiador i amant de l'òpera Aleix Pratdepàduaens acostarà a l'estrena d'enguany del 25 de juliol: Tannhäusser. Serà una tarda on reflexionarem sobre l'obra wagneriana i farem una audició comparada dels tres personatges principals, Tannhaäusser, Elisabeth i Wolfram. En paraules del propi orador: "Coincidint amb la nova producció de 'Tannhäuser' a Bayreuth, farem una audició a cegues de les darreres veus que han encarnat els rols principals d'aquest títol al 'turó verd'. Una trobada distesa i participativa per escalfar motors per la prémiere del proper 25/07".

El dia 10 de juliol ens trobem amb Elio Ronco, físic i musicòleg, i Martí Marimon, filòsof, músic i crític per debatre el 9è Fòrum Barcelona Clàssica, moderat per Aina Vega. Al llarg de la història de l'art s'ha perseguit un ideal de Bellesa que fins a Kant ha estat àmpliament consensuat. Al segle XIX totes les arts comencen a anar més enllà i explorar nous camins cap a la lletjor. La famosa Bellesa medusea inunda des de Colleridge a Hölderlin i en música, les dissonàncies comencen a ser acceptades i les formes es comencen a desintegrar, fins arribar a un segle XX on el soroll s'apodera de l'aspectre sonor. Per què acceptem un quadre abstracte però en canvi ens molesta certa música conemporània? Farem un recorregut des de Plató fins Lyotard per explicar les sensacions que ens produeix la música bella -i la no tan bella.

Aquest lloc web utilitza cookies