“L’art sempre és polític”, recorda Aina Vega, posant-nos en situació. Les edificacions i estàtues de les primeres societats organitzades de la història foren construïdes pel poder imperant. A l’Edat Mitjana l’església catòlica s’establí com a institució de poder, i era qui promovia les grans obres d’art. No és fins l’Edat Moderna que l’artista trenca amb el poder (recordem, per exemple, el Salon des Refusés de París el 1863).
Dècades enrere, compràvem CD’s o vinils i en teníem uns quants a casa. Ara, podem tenir milers i milers d’àlbums de manera totalment gratuïta en un dispositiu que ens hi cap al palmell de la mà. Podem escoltar música a tot arreu i quan vulguem. Però això, generalment, no ens ha portat a conèixer-ne més varietat o a saber-la apreciar millor. Topem amb la música quasi a tot arreu, des del dentista fins al cinema. Jaume Radigales creu que vers tot l’entorn sorollós s’ha de partir del silenci si es vol una escolta autèntica. “En nom de la música hem de reivindicar el silenci, perquè la música ha de ser un fet excepcional”.
El dissabte 16 de juny, el Club Wagner va obrir les portes a tots aquells i aquelles que acceptessin el repte de dedicar tota una jornada al compositor de Bayreuth. Un total de 75 persones van transitar per l’espai del club assistint a les diverses activitats que estaven programades.
El Club, que es va inaugurar el 22 de maig, va oferir, d’entrada, un interessant documental sobre la vida del compositor que revelava aspectes que són poc coneguts per als no iniciats. Després va venir el torn de les “Visions sobre la Valquíria”, un treball acurat que Manel Bertran ha desenvolupat a partir de Die Walküre original...
| Recordatori activitats 16 i 29 |
| Activitats club Wagner |
| Vols ser membre del club Wagner? |
| Gràcies! #Marató Wagner |