caenfrdees
CWLogoV1 negro 500
Des del cas de Harvey Weinstein al de Lluís Pasqual, les reivindicacions de drets en el món de l’espectacle han viscut recentment un punt àlgid, amb la creació de moviments com el #MeToo. El segon Fòrum Barcelona Clàssica, celebrat el passat 14 de novembre, al Club Wagner, va posar sobre la taula una qüestió candent: com s’ha de representar actualment una obra amb estereotips masclistes, racistes o homòfobs? S’han de seguir representant com sempre, o s’ha d’evitar d’alguna manera que l’obra segueixi perpetuant aquests prejudicis? Tot això es va discutir, no sense disparitat d’opinions, amb la moderació d’Aina Vega i la presència d’Elio RoncoMar Medinyà i Albert Ferrer Flamarich.

“L’art sempre és polític”, recorda Aina Vega, posant-nos en situació. Les edificacions i estàtues de les primeres societats organitzades de la història foren construïdes pel poder imperant. A l’Edat Mitjana l’església catòlica s’establí com a institució de poder, i era qui promovia les grans obres d’art. No és fins l’Edat Moderna que l’artista trenca amb el poder (recordem, per exemple, el Salon des Refusés de París el 1863).

Els nostres hàbits d’escolta han canviat, potser definitivament. El passat 24 d’octubre, al Club Wagner, el primer Fòrum Barcelona Clàssica va permetre obrir un espai d’intercanvi d’idees sobre l’educació, les institucions i el lloc de la música a la societat. Aina Vega, musicòloga i editora de Barcelona Clàssica, va moderar un debat amb la presència d’Oriol Pérez Treviño, musicòleg i ex director general de l’Auditori, i Jaume Radigales, crític musical i professor de la Universitat de Barcelona.
 

Dècades enrere, compràvem CD’s o vinils i en teníem uns quants a casa. Ara, podem tenir milers i milers d’àlbums de manera totalment gratuïta en un dispositiu que ens hi cap al palmell de la mà. Podem escoltar música a tot arreu i quan vulguem. Però això, generalment, no ens ha portat a conèixer-ne més varietat o a saber-la apreciar millor. Topem amb la música quasi a tot arreu, des del dentista fins al cinema. Jaume Radigales creu que vers tot l’entorn sorollós s’ha de partir del silenci si es vol una escolta autèntica. “En nom de la música hem de reivindicar el silenci, perquè la música ha de ser un fet excepcional”.

El dissabte 16 de juny, el Club Wagner va obrir les portes a tots aquells i aquelles que acceptessin el repte de dedicar tota una jornada al compositor de Bayreuth. Un total de 75 persones van transitar per l’espai del club assistint a les diverses activitats que estaven programades.

El Club, que es va inaugurar el 22 de maig, va oferir, d’entrada, un interessant documental sobre la vida del compositor que revelava aspectes que són poc coneguts per als no iniciats. Després va venir el torn de les “Visions sobre la Valquíria, un treball acurat que Manel Bertran ha desenvolupat a partir de Die Walküre original...

Premsa

Llistat de newsletters

Recordatori activitats 16 i 29
Activitats club Wagner
Vols ser membre del club Wagner?
Gràcies! #Marató Wagner

Contacte premsa

Aina Vega Rofes
635392887
Cookies make it easier for us to provide you with our services. With the usage of our services you permit us to use cookies.
Ok