Ciceró va encunyar el terme cultura animi, que llavors significava “cultivar l’ànima”. La cultura era quelcom que canviava profundament a les persones. Wagner feia composicions amb el convenciment que ajudarien a unir la gent sota una mateixa sensibilitat, un esperit, i d’aquesta manera la unificació alemanya seria possible. Oriol Pérez Treviño afirma que a dia d’avui ens trobem a les antípodes d’això. “Vivim en una dictadura del mercat, on ha sorgit l’expressió: «Això t’ho compro». Tot ho hem convertit en producte, oblidant-nos de la part essencial de les coses”.Treviño creu que avui la música s’ha convertit en un simple bàlsam per relaxar-nos, un acompanyament superficial que no ha de suposar cap mena d’esforç, i que per tant, no ens fa millors.
Anem a una de les arrels de la qüestió: l’ensenyament i la música. Educar en un entorn musical és necessari, segons Radigales, perquè “forma part de l’educació espiritual d’una persona”. Amb la separació del coneixement en seccions es perd un ensenyament filosòfic del contingut, no s’explica d’on venen les normes, no es desenvolupa una sensibilitat. D’aquesta manera, la música “es converteix en un calaix oblidat”, explica Radigales.
La crítica a com l’actualitat tracta la música tampoc s’oblida de les institucions musicals. “Els programadors dels grans escenaris només busquen el rèdit immediat, venen òpera amb la mateixa actitud de qui ven detergents”, diu Treviño. Les programacions no solen tenir una bona idea de fons, sinó que es tendeix a programar sempre les mateixes peces dels compositors més famosos. Que el públic aposti per gent nova es fa encara més difícil quan les entrades per veure musica clàssica a Barcelona són les més cares de tota Europa.
Punts bàsics, per tant, del panorama actual: en l’espiral de consumisme i acceleració, la música, entre molts altres camps de la cultura, en surt molt mal parada. Ja no ens commociona, sinó que esdevé un passatemps neutre. I l’actual lloc de la música en l’educació i en les institucions no canvia aquesta situació. En la lluita per la cultura com a part de la formació integral de les persones hi ha molt a perdre. Com diu Radigales, “al segle XXI no només ens juguem l’existència de la música sinó de tota l’espècie humana tal com l’enteníem”.
El Fòrum Barcelona Clàssica continuarà el pròxim 14 de novembre a les 19h per parlar de la vigència dels estereotips en les òperes i com s'han de tractar a l'actualitat, amb Mar Medinyà, Elio Ronco i Albert Ferrer Flamarich, al Club Wagner (Carrer València, 209).