ARTICLES
A càrrec de la Prof. Opus Nigrum, artista plàstica i sòcia del Club Wagner.
En aquesta segona part de l'article de Konrad Kuhn -"Sobre la ambigüitat dels leitmotivs"-, se'ns situa just aquí: en el lloc on la llança de Wotan potser ja no és necessària, on els motius s’alliberen dels personatges i on, com en el “Ball de caps” de Marcel Proust, tot allò reconeixible es transforma.
És necessària la llança per a Wotan?
Els motius, de la mateixa manera, no es poden reduir simplement a un personatge a l'escenari. Carl Dahlhaus situa l'origen del “motiu del contracte” en la imatge d'una “amb llança gravada”. Tanmateix, l'escala musical descendent adquireix múltiples capes d'expressió al llarg de les quatre nits, superant la imatge imitativa de la llança rebaixada, en la qual s'estan gravant les runes dels contractes. Tot i que s'utilitza principalment en relació amb el personatge de Wotan, no s'ha de considerar el seu motiu de personatge. La qual cosa torna a plantejar la pregunta: és realment necessària la llança per a Wotan com a accessori?.
A càrrec d’Alfonso Lombana Sánchez, doctor en Filologia Germànica per la Universitat Complutense de Madrid, humanista, secretari de l’Asociación Wagneriana de Madrid i soci del Club Wagner.
El drama El jove Sigfrid (NA A II f 1) va néixer com una introducció prèvia que Liszt va demanar a Wagner en llegir La mort de Sigfrid, drama que es pot considerar no només el germen de Crepuscle dels déus, sinó també del cicle sencer de l’Anell.
El drama El jove Sigfrid és molt interessant per veure les “versions” del cicle en la seva gestació. Si el comparem amb Siegfried, entre les diferències més rellevants cal esmentar-ne dues.
A càrrec de Jesús F. Labarías Juseu, advocat i soci del Club Wagner
“Every page a pulse”
(cada página un alè)
E.Dickinson
UN ACORD, QUATRE NOTES, MIL PÀGINES (II)
13
AMOR
De la Càbala a Tristany i Isolda a través de Sant Joan de la Creu
Avui l’apunt nº13 tracta de l’Amor, número gairebé predestinat per la Gematria, el sistema de “matemática verbal” –ha dit algú– consistent en atribuir valor numèric a cada una de les lletres de l’alfabet hebreu, per tal de fer una interpretació mística dels textos sagrats; i el 13 és, segons la Càbala, el número secret de la paraula AMOR, amb diverses equivalències, amb l’U (trànsit del finit a l’infinit) i amb l’ALTERITAT, el Dos (Mario Satz); Lola Josa afegeix que una altra paraula numèricament equivalent és la de “buit”, només a través de la vivència de la vacuïtat és possible fruir de la unió de l’amor, (l’amiga Mari Carme estarà contenta de que citi a la seva professora).
A càrrec de Jordi Vall, soci del Club Wagner.
Soc en Jordi Vall, soci del Club Wagner des de l’any 2018 i tinc 71 anys. En aquesta nova secció fixa, “Com vas arribar a Wagner?”, m’agradaria explicar-vos com hi vaig arribar jo, i convidar-vos a que us animeu i ens envieu les vostres històries, que segur que són molt interessants.
Bé, anem a la història. Per començar he de dir que no tinc cap antecedent musical i no he estudiat mai música, simplement l’he escoltat, però de jove mai m’havia agradat la musica clàssica i menys l’òpera.
A càrrec de Jordi Vall, soci del Club Wagner.
El passat 9 de març, al Met de Nova York es va viure un autèntic esdeveniment wagnerià: la soprano Lise Davidsen va brillar com a protagonista de Tristan und Isolde, després del seu debut al rol al Gran Teatre del Liceu.
Acompanyada pel tenor Michael Spyres com a Tristan i el director musical Yannick Nézet-Séguin al podi, a l’escenari s’ha pogut veure una nova producció dirigida per Yuval Sharon, que concep l’òpera com un episodi transcendental dins d’un cicle sense fi de mort i renaixement.
Recuperem ara en català aquest article i entrevista amb Yuval Sharon publicat originàriament en anglès a la web del Met.