ARTICLES
A càrrec d'Oleguer Beltran, solista de segons violins de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Des del 2024 participa a l’Orquestra del Festival de Bayreuth.
"L’esguard va a ponent; la nau a sol-ixent” (1)
Superada amb relatiu èxit la impaciència dels compassos d’espera, per fi arribava la producció més llépola de la que és la meva primera temporada com a membre de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. El Tristany del debut de la Lise Davidsen, amb una enorme expectativa internacional. Aquí sí que Europa i el món ens miren (aplaudim el recentment renovat Víctor Garcia de Gomar). I ho feia al tombar de l’any, que és temps de propòsits, de retrospectives i de contemplació d’horitzons vitals. Puc imaginar-me poques maneres més motivadores de començar una etapa.
A càrrec d’Alfonso Lombana Sánchez, doctor en Filologia Germànica per la Universitat Complutense de Madrid, humanista, secretari de l’Asociación Wagneriana de Madrid i soci del Club Wagner.
El cicle L’anell del nibelung (Das Rheingold, Die Walküre, Siegfried i Götterdämmerung) va ser el resultat d’un llarg procés de creació i concepció artística. La idea principal va néixer al voltant de l’heroi Sigfrid. El mite d’aquest, no obstant això, és una història molt complexa, amb moltes variacions. En aquest context, l’apropiació de Wagner sembla haver-se centrat, inicialment, en la mort del personatge.
Aquesta afirmació es fonamenta en la idea primigènia de L’anell, un drama anomenat La mort de Sigfrid (Siegfrieds Tod), text que hauria d’haver-se imprès i publicat el 1848. De fet, Wagner va preparar amb cura l’edició (NA A II e 6) i encara hi va escriure un pròleg (NA A II e 2). Però, finalment, va veure la llum a les Obres completes (Gesammelte Werke, vol. II, 1871, p. 215-300).
A càrrec de Glòria Gutiérrez, sòcia del Club Wagner.
El passat 23 de gener vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una representació de LA PASSAGÈRE al Théâtre du Capitole de Toulouse. No era un viatge pensat expressament per assistir-hi. Era a Toulouse aquell dia i, sense voler-ho, vaig arreplegar una petita fita històrica: era la primera vegada que aquesta òpera es representava a França. Una estrena absoluta. Tanmateix, LA PASSAGÈRE (PASAZERSKA / PASSAZHIRKA) es va compondre fa moltes dècades, el 1968.
PASSAZHIRKA
Òpera en dos actes i un epíleg
Música de Mieczysław Weinberg
Llibret d’Alexander Medvedev, basat en la novel·la de Zofia Posmysz
Qui és aquest compositor, Mieczysław Weinberg?
Mieczysław Weinberg era un polonès jueu, nascut el 1919 a Varsòvia en una família de músics modestos: portaven l’orquestra del teatre yiddish. Pianista precoç, va estudiar al conservatori de Varsòvia, i se li albirava una carrera important com a concertista. Després de fugir dels nazis el 1939 ell sol (tota la seva família va sucumbir en un camp de concentració), va estudiar composició a la Unió Soviètica (Bielorússia). La seva condició de jueu el va forçar a un segon exili durant la Segona Guerra Mundial, a Uzbekistan.
El passat dissabte, 14 de febrer de 2026, més de vuitanta socis del Club Wagner es van reunir al restaurant Flamant de Barcelona per celebrar el dinar de germanor d'enguany que hem organitzat. Es va evidenciar de nou el bon ambient, el generós intercanvi d'experiències i la germanor compartida entre tots. Esperem que l'any vinent puguem disfrutar-ho de nou arribant a reunir els tres-cents socis i sòcies que contribueixen a què el nostre Club continuï creixent. Gràcies a tots!.
Podeu accedir tant a la xerrada prèvia de Manel Bertran, president del Club Wagner, com al vídeo que es va fer durant el dinar, a través dels següents enllaços:
Fotos: Jaume Bea (soci del CW)
Realització i montatge Vídeo: Ian Corsellas i Opus Nigrum (socis del CW)
A càrrec de Jesús F. Labarías, advocat i soci del Club Wagner.
“Every page a pulse”
Cada página un alè
E.Dickinson
UN ACORD, QUATRE NOTES, MIL PÀGINES (II)
12
“Vela blanca, vela negra, vela vermella.
¿vela falsa?.”
De nou Anne Carson en un llibre la portada del qual acompanya aquest apunt, amb una presentació de l'editor curta, clara, precisa, contundent, però d'una injusta sobrietat: "va néixer al Canadà i es guanya la vida ensenyant grec antic".
Però en fi, l'important és que aquest cop Anne Carson escriu sobre 'Tristany i Isolda', a propòsit d'un poema de Paul Celan (algun dia escriuré una nota sobre un altre poema seu, "Todesfugue", Fuga de la Mort, ple de música) i que lliga, després, amb un altre de vint-i-cinc segles abans de Simònides de Ceos.