ARTICLES
El passat 29 de gener de 2026, i coincidint amb la representació de la nova producció de 'Tristan und Isolde' al Liceu, el Periódico de Cataluña va entrevistar el nostre president, Manel Bertran. Podeu accedir-hi a través del següent enllaç:
Ekaterina Gubanova: "Wagner em va trobar a mi, més que jo vaig trobar Wagner"
Barcelona, Gran Teatre del Liceu, 22.1.26
Realitzada per Glòria Gutiérrez i Joan Pareja, amb la coordinació de Núria Sancho.
Ens trobem amb el Pol Avinyó, que ens condueix a una saleta del passadís de Platea, on ens espera Ekaterina Gubanova. Agraïm la seva disponibilitat, i acordem que l’entrevista podrà durar uns 20 minuts. L’entrevista es porta a terme en anglès.
A càrrec d'Alfonso Lombana Sánchez, doctor en Filologia Germànica per la Universitat Complutense de Madrid, humanista, secretari de l’Asociación Wagneriana de Madrid i soci del Club Wagner.
La sèrie d’estudis relacionats amb les versions de les obres de Wagner arriba en aquest cas als Mestres cantaires de Nuremberg, obra la qual va ser estrenada al Teatre Nacional de Munic l’any 1868.
A càrrec de Roger Fontcuberta, soci del Club Wagner.
És habitual en converses amb melòmans i amb aficionats, quan es parla de Mahler, la pregunta: per què no va escriure cap òpera?.
La paradoxa d'un gran director d'òperes que basa la seva vida professional precisament en aquest gènere i la mancança de cap obra operística, resulta una mica sorprenent. En cap assaig o biografia he trobat una raó explícita on Mahler doni cap motiu per aquest fet (ni per cap altra, ja que també ens podríem preguntar per què no es va dedicar a escriure concerts o quartets de corda, ja posats).
Però es que l’òpera era la seva vida , el seu dia a dia. I no precisament a qualsevol lloc: A l’Òpera de Viena.
Llavors, per què no va escriure mai una òpera?.
A càrrec de Carlota Moseguí, sòcia del Club Wagner.
L’any 1983 Bruce Bethke publicava un relat curt, titulat Cyberpunk, basat en les aventures d’un grup d’adolescents rebels que utilitzaven les seves habilitats informàtiques per enfrontar-se a l’autoritat. Aquest escriptor de Wisconsin mai no hagués imaginat que la seva obra breu passaria a la història pel neologisme del seu títol. Bethke va crear una paraula que recollia els dos pilars de la seva trama: cyber feia referència a la manipulació dels sistemes digitals, mentre que punk s’identificava amb la rebel·lia juvenil.