ARTICLES
A càrrec de Gloria Gutiérrez, sòcia del Club Wagner
Al Club Wagner s’havia parlat en diverses ocasions del conflicte “Art I Ètica”, de manera casual o lateral, però mai com a tema central d’alguna sessió. Un tema important, però no era fàcil abordar-lo genèricament. Donant-hi voltes en converses amb el Jesús Labarías, ens va semblar una bona idea trobar un cas específic per aprofundir-hi. Hi havia on triar: la contradicció entre la personalitat dels artistes i les seves obres és un clàssic. Hem sentit parlar de Picasso, Rousseau, Hemingway, Céline, Gesualdo, i tants i tants altres. Del nostre mateix Wagner, evidentment.
No vam trigar a arribar a WILHELM FURTWÄNGLER com a cas interessant per abordar el tema. Si pensem en què s’han centrat recurrentment les reflexions sobre art i ètica, veurem que la Segona Guerra Mundial, i en particular el nazisme, han sobrepassat de lluny qualsevol altra època. I, dins i fora de l’àmbit musical, la figura que més apareix és Wilhelm Furtwängler.
A càrrec d’Alfonso Lombana, doctor en Filologia Germànica per la Universitat Complutense de Madrid, humanista, secretari de l’Asociación Wagneriana de Madrid i soci del Club Wagner.
Quin Tannhäuser escoltem avui? Quines versions de Tannhäuser existeixen? En poques paraules, se’n solen distingir tres: la de Dresden, la de París i una versió "mixta". Ara bé, la realitat és força més complexa, com intentaré explicar a continuació.
A càrrec de Jesús Labarías Juseu, advocat i soci del Club Wagner.
“Every Page a Pulse” ("Cada pàgina un alè"), Emily Dickinson.
Afinitats raonables
La música sempre ha estat objecte d’estudi i reflexió per part dels filòsofs. Des de Plató i Aristòtil fins avui podríem elaborar una llarguíssima llista. En el nostre aquí contemporani, entre nosaltres, Eugeni Trías va dedicar a la música moltes pàgines de la seva extensa obra, i Enrique Lynch va comentar temes musicals, amb molta intel·ligència i sensibilitat, al segon volum dels seus Diaris (“Nubarrones”).
A càrrec de Josep Mallol Gurgui, matemàtic i soci del Club Wagner.
Aquest títol me'l va suggerir el meu germà Jordi després de molts anys d'aguantar amb santa paciència i bonhomia les meves escoltes wagnerianes a la casa familiar. He reflexionat una mica la resposta a la pregunta i he arribat a les següents conclusions i comentaris:
Hauríem d'adonar-nos que Richard Wagner constitueix un fenomen únic dins de la composició teatral musical i operística. Alhora d'això, a l'ensems, pel fet de ser un reformador/revolucionari, va canviar les estructures dramàtiques i musicals de l'òpera tradicional i va obrir les portes al futur cap al segle XX i més enllà.
L'escolta i contemplació de l'obra wagneriana, seguit de la "digestió" i assimilació posteriors, comporta un procés que requereix un temps i una reflexió del que no tothom disposa avui dia amb el ritme frenètic al que ens veiem sotmesos en la societat actual.
GSM: els Wesendonck-lieder
A càrrec de Manel Bertran, President del Club Wagner.
Excepció feta d’algunes composicions de joventut, Wagner tan sols va composar uns Lieds sobre textos aliens. Són els Wesendonck-lieder, que musiquen poemes escrits per Mathilde Wesendonck.
I foren tot un cúmul de circumstàncies les que portaren Wagner a aquesta composició, situacions complexes que tingueren lloc al llarg de 12 anys de la seva vida, els que van de 1849 a 1861, els anys en què es desenvolupà la seva relació amb el matrimoni Wesendonck i en què naixé i es transformà la seva passió per Mathilde.