A càrrec de Jesús Labarías Juseu, advocat i soci del Club Wagner.
“Every Page a Pulse” ("Cada pàgina un alè"), Emily Dickinson.
Afinitats raonables
La música sempre ha estat objecte d’estudi i reflexió per part dels filòsofs. Des de Plató i Aristòtil fins avui podríem elaborar una llarguíssima llista. En el nostre aquí contemporani, entre nosaltres, Eugeni Trías va dedicar a la música moltes pàgines de la seva extensa obra, i Enrique Lynch va comentar temes musicals, amb molta intel·ligència i sensibilitat, al segon volum dels seus Diaris (“Nubarrones”).
Però avui us volia parlar d’un llibre curtet del filòsof dels Països Baixos, Rob Riemen, “Para combatir esta era”, que reflexiona sobre un tema de molta actualitat: la pervivència del feixisme després de 1945, data en la que se’l va vèncer però no eliminar, diu, i que veiem ressorgir ara amb força inaudita i preocupant.
Albert Camus i Thomas Mann li serveixen de guia en aquest recorregut històric i cultural on troba, també, a Nietzsche, Paul Celan, Adorno i d’altres escriptors, filòsofs i músics. I una visita a Sils Maria li serveix per recordar la relació entre Nietzsche, Mahler i Wagner: el punt de connexió el troba en la similitud de forma en la que Mahler (Tercera Simfonia) utilitza la part final del poema de Zaratustra (“Oh Mensch. Gibacht” –Oh home. Presta atenció–) amb l’advertència d’Erda a Wotan sobre la maledicció de l’anell en “L’Or del Rin”. Un inesperat comentari wagnerià.
Amb metàfores incloses, trobo que sí, que hi ha una raonable afinitat entre el dos fragments i les dues crides d’atenció: un futur en el què les paraules importants perden el significat, on no hi ha lloc per grans relats significatius i on es dissipa l’esperit europeu i només ens queda l’absolut sense sentit de tot, com resum del nihilista anàlisi nietzschià. A mi, aquest “Gibacht” em recorda el “Habetacht” de Brangane a Tristan i Isolda, també amb la metàfora allargada, aquesta vegada del dia i la nit, una per la mort i l’altra per l’amor. (Recomanació complementària: si us plau, llegiu la traducció i les notes del Tristan fetes pel nostre Alfonso Lombana).