ARTICLES
El diumenge 25 de maig, al Club Wagner Barcelona, la nostra sòcia Opus Nigrum ens va introduir en el 'Götterdämmerung' de Valentin Schwarz, fent-nos conèixer tots els símbols d'aquesta producció que aquest any 2025 finalitzarà al Festspielhaus de Bayreuth. Tot seguit fem transcripció de la xerrada.
INTRODUCCIÓ
Aquest és un projecte que es va iniciar a l'estiu del 2023 i avui amb el Capvespre, es tanca aquest anell.
Col·laborador:Ian Corsellas.
Supervisió de tracks i text: Manel Bertran
Agraïments al Club Wagner i totes persones que han fet possibles aquest projecte.
"La música de Richard Wagner ha estat estudiada des de molts de caires i per molts de compositors i musicòlegs posteriors. La raó ésperquè les seves òperes l’han situat en un lloc privilegiat de la història de la música a més d‘haver marcat tendència. Hi ha un abans i un després de Wagner, sens dubte. La visió escènica de la música ja no serà el mateix a partir d’ell. Pel compositor alemany, l’òpera representa l’Art Total, l’espai en el qual conflueixen totes les arts. Per Wagner, l’òpera no és només música: és literatura, és drama, és pintura, és dansa... Ho és tot en definitiva. Fins i tot és espiritualitat i mística.
Wagner era un gran lector apassionat. A la seva biblioteca hi havia gairebé tots els títols que parlaven de l’edat mitjana, amb edicions rares. Llegia els poetes italians, Shakespeare i els escriptors francesos. També tenia traduccions de textos de l’antiguitat grega i romana.
Bona part de l’obra de Richard Wagner gira al voltant de les tradicions alemanyes. El músic tenia un interès especial vers l’esperit germànic, en concret el que es mostra a les llegendes del seu país, com la de Tanhausser, les dels déus nòrdics, passant per la història del rei Artús i els seus mites, dels quals surten els temes del Grial a les òperes “Lohengrin” i, de manera directa a“Parsifal”.
L’Holandès Errant, un primer pas cap el drama musical
Superada l’època de joventut, període en el que es poden incloure les seves tres primeres òperes, Die Feen (Les Fades) de 1883, Das Liebesverbot (La prohibició d’estimar o La novicia de Palerm) de 1836, i Rienzi, der Letzte der Tribunen (L’últim tribú) de 1840 - on s’endevinen influències de la “Grand Òpera” francesa a la manera de Giacomo Meyerbeer en la darrera i clares influències de l’òpera germànica a la manera de Carl Maria von Weber o de Heinrich Marschner en les dues primeres - Richard Wagner va començar la transició que el portarà al drama musical que revolucionarà el món operístic, Tristan und Isolde, de 1856, amb la composició de les tres òperes anomenades romàntiques:
Der Fliegende Höllander (L’Holandès Errant), l’any 1841.
Tannhäuser (el torneig de cantors a Wartburg), l’any 1845.
Lohengrin, l’any 1848.
Situem-nos ara a l’any 1839, quan un jove Wagner de 26 anys, ja casat amb l’actriu Minna Planer, abandonà la ciutat de Riga on havia estat treballant com a director de música des de l’any 1837, un càrrec que no li va ser renovat.
LA PROHIBICIÓ D'ESTIMAR
(La Novícia de Palerm)
de Richard Wagner
Traducció al català i actualització textual a càrrec de Santiago Pérez i Pinya
Setembre 2024
L'activitat traductora i editorial de l'Associació Wagneriana de Barcelona. Les partitures catalanes de Lohengrin,
Die Meistersinger von Nürnberg, Tannhäuser, Tristan und Isolde i Parsifal (1906-1929)
-Ignacio Ferrer González-
https://ddd.uab.cat/record/