Autor: Josep Mallol i Gurgui, matemàtic i soci del Club Wagner.
El personatge de Wotan, dins la Tetralogia l’Anell del Nibelung de Richard Wagner és sens dubte una fita a la carrera de qualsevol cantant de la corda de baix, baríton o baix – baríton. Els tres personatges: Wotan de Das Rheingold (L’Or del Rhin), Wotan de Die Walküre i Der Wanderer (el Vianant) de Siegfried són algunes de les parts cantades més difícils a què es pot enfrontar un cantant d’aquesta tessitura. No només ha de tenir una veu potent (heroica, en diuen) sinó que ha de posseir una facultat especial per mostrar: supèrbia, autoritat, convicció, determinació, reflexió, sentit de l’humor condescendent, valor, fermesa, empatia, compassió, dots de comandament i finalment, capacitat pedagògica i submissió. Totes aquestes característiques tan humanes han de ser detectades i potenciades en diversos moments de l’actuació del cantant – actor que vulgui enfrontar-se amb garanties a Wotan.
Sense ànim d’exhaustivitat, veiem una llista de cantants que, al llarg del s.XX i principis del s.XXI han donat vida a un o a més Wotan de la Tetralogia:
1. Friedrich Schorr (vell Bayreuth) (Imp. austrohongarès 1888 – Connecticut 1953) Fou un baix-baríton operístic d’origen austrohongarès i jueu. Va obtenir la nacionalitat estatunidenca. Fou el gran Wotan de la primera meitat del s. XX. La seva veu de baríton heroic feu que fos un dels protegits de Winifred Wagner contra la erradicació de cantants jueus del Festival en la època nazi. Hi ha un bon nombre de testimonis de la seva veu en gravacions dels anys 20.
2. Jaro Prohaska (1891 Viena – 1965 Munich) Fou un dels cantants estrella del festival pre i durant la 2a guerra Mundial a Bayreuth. Hi va cantar gairebé tots els papers de baríton i baix – baríton des de 1933 a 1944. Holandès, Wolfram, Telramund, Kurwenal, Sachs i els 3 Wotan. La seva veu era més lírica que profunda, però la seva claredat i potència asseguraven una dicció clara i una musicalitat extraordinària.
3. Rudolf Bockelmann (1892 Bodenteich – 1958 Dresden) Va cantar des de 1928 al 1944 a Bayreuth papers de Wotan, Sachs i altres rols de baix baríton importants dins del corpus wagnerià. El seu esdevenir com a cantant va quedar marcat el 1937 quan es va afiliar al partit nazi. Després de la guerra li fou restringit el camp d’actuació a Alemanya i va cantar principalment a la òpera d’Hamburg. Tenia una veu potent i raonablement ben timbrada amb facilitat per l’agut i amb greus sòlids.
4. Hans – Hermann Nissen (vell Bayreuth) (1893, Danzig - 1980, Munich) Forma, juntament amb Friedrich Schorr i Rudolf Bockelmann la trilogia de cantants baixos – barítons que sustentaren el festival de Bayreuth abans de la II guerra mundial. Tenia una veu profunda i una imponent presència escènica.
5. Sigurd Björling (1907 Estocolm – 1983 Helsinborg) Fou un baix – baríton suec dotat d’una veu bonica i profunda que cantà Wotan a Bayreuth el 1951, any de la reobertura del Festival. Per desavinences amb Wieland Wagner sobre els moviments escènics no tornà mai més a trepitjar l’escena del Festival. Cantà Wotan, això si, en diversos escenaris europeus i americans. La seva veu tenia un vibrato ràpid (que perjudica la solemnitat del personatge de Wotan) però potència i solvència en tots el registres. Es conserva gravació (pirata, però digna) del seu Wotan al Rheingold de 1951 dirigit per Karajan i també del seu Vianant en Siegfried, també dirigit pel mestre de Salzburg. Malauradament de la gravació de Die Walküre no es conserva pràcticament res.
6. Ferdinand Frantz (1906 Kassel – 1959 Munich) Fou el baix – baríton preferit de Furtwängler i també de molts directors “clàssics” i tradicionals. Tenia una veu més de baix que de baríton, això el feu ideal intèrpret de Wotan, sobretot en les parts més “guerreres” i “autoritàries”. Es conserva una bona mostra del seu art en la (primera) gravació de l’anell de 1948 – 1949 feta per la RAVAG austríaca amb la Orquestra Simfònica de Viena sota la direcció de Rudolf Moralt. Tmnbé apareix en les gravacions en viu de Furtwängler de La Scala (1950) i la Rai (1953). Finalment, també cantà Wotan en la famós gravació de 1954 amb la F. Viena i W. Furtwängler. Misteriosament, no cantà a cap dels festivals de Bayreuth.
7. Hans Hotter (1909 Offenbach am Main – 2003 Munich)
Fou “el gran Wotan” de la 2a meitat del s. XX. Des de 1944 fins 1967. Va cantar a Bayreuth de 1952 fins el 1966. No només Wotan, sinó Kurwenal, Marke, Sachs, Pogner, Amfortas, Gurnemanz i Gunther. Com definir la seva veu... era una veu gran, potent, càlida, sobretot en els primers anys, tenia un registre complet, des de la profunditat plena i autoritària fins a l‘agut més líric (no oblidem que va ser també un excepcional liederista). En Rheingold es mostrava suficientment jovenívol i atrevit. En Walküre sabia trobar tots els matisos que cal donar al personatge i com a Vianant a Siegfried, complia perfectament el paper en plenitud.
8. Otto Wiener (1911 Viena – 2000 Viena)
Arribem, segons el meu parer, al pitjor Wotan, no només del s. XX sinó dels que porto escoltats (i en són uns quants). Formà part, de petit, dels Nens Cantaires de Viena. Cantà a Bayreuth els grans papers de baix baríton com ara Sachs, Wotan/Vianant i Gunther. La seva veu es conceptua de lírica. Tenia un color lleig, insuficient en el greu i color lleig en l’agut, bastant estrangulat. Una de les taques negres en la interpretació del déu de les batalles.
9. Josef Greindl (1912 Munic – 1993 Viena) Posem aquest gran baix wagnerià en la llista de Wotans ja que interpretà en alguna ocasió el paper de Vianant (1965, 1967, 1968) a Bayreuth. No cantà mai el Wotan de Rheingold ni Walküre però si els Fasolt, Fafner, Hunding i Hagen, molt més apropiats a la seva veu. Tenia un instrument d’aparença tosca però amb uns greus contundents i cavernosos i aguts una mica estrangulats però suficients pel Vianant.
10. Hermann Uhde (1914 Bremen – 1965 Kopenhagen) Baix – baríton que tenia facilitat per abordar papers diversos. No tenia una gran bellesa vocal però si tenia una contundència i dramatisme, apte per abordar els grans papers heroics wagnerians. Va ser allistat per la Wehrmacht Va ser empresonat per les troper aliades el 1945, alliberat el 1946 i no tornà a cantar fins el 1947 a Hamburg, Viena i Munich. El 1951 debuta a Bayreuth com a Klingsor i Günther en Götterdämmerung dirigit per Kna i el 1952 com a Wotan al Rheingold dirigit per Keilberth. També cantà Wotan en Rheingold el 1960 al Festival, dirigit per Rudolf Kempe.
11. Otto Edelmann (1917 Viena – 2003 Viena) Aquest baix – baríton vienès va estudiar amb el gran tenor Gunnar Graarud. Als 34 anys va debutar a Bayreuth com a Hans Sachs en la producció de Rudolf Hartmann, que van dirigir Hans Knappertsbusch i Herbert von Karajan. El paper de Wotan el va interpretar en la gravació de 1957 dirigida per Solti del 3r acte de la Valquíria (prova feta per John Culshaw amb Kna i Solti per decidir – se a gravar l’anell sencer amb un dels dos directors. La seva veu era força voluminosa alhora que tosca i no gaire bonica. No fou el millor Wotan per articulació ni per color de veu.
12. Rolf Polke (1918 Viena – 1990 Graz) Baix – baríton austríac. Va encarnar Wotan en la, cada cop més apreciada versió de l’Anell gravada per Hans Swarowsky el 1968 amb membres de la simfònica de Nuremberg i de la F. Txeca. Un dels cantants que ha guanyat prestigi amb el pas del temps.
13. George London (1921 Montreal – 1985 NY) No va cantar mai Wotan a Bayreuth però si al teatre i també en gravacions radiofòniques i/o discogràfiques. Per mi, ha estat entre els 3 o 4 millors Wotans del s. XX. Tenia una veu profunda, potent i alhora amb bons aguts. Podem dir que les seves interpretacions estel·lars foren la de 1958 al Rheingold dirigit per Solti i també a Die Walküre de 1961 dirigit per Leinsdorf. També té un disc de recital amb la F. Viena dirigida per Knappertsbusch.
14. Jerome Hines (1921 Hollywood – 2003 NY) Cantà a Bayreuth el Wotan en la producció de Wolfgang Wagner de 1960 – 64. Amb una presència física impressionant (gairebé 2 m d’alçada) i una veu càlida, profunda i ben timbrada, amb aguts fàcils fou un dels millors intèrprets del déu suprem així com de Marke, Gurnemanz (aquests a Bayreuth) i també de Sarastro, Boris Godunov i Felip II.
15. David Ward (1922 Dumbarton (U.K.) – 1983 Dunedin (NZ)) Fou un cantant bastant i injustament oblidat per la discografia i la lírica. Ca cantar papers secundaris a Bayreuth però fou un dels Wotan més aclamats del seu temps, especialment a Anglaterra i a Estats Units. Posseïa una veu potent, ampla, ben plena en tots els registres, magnífics greus (va cantar Sarastros i Hagens amb solvència) i també rutilants aguts. Un dels rars cantants que han posseït aquesta facultat.
16. Cesare Siepi (1923 Milà – 2010 Atlanta) Baix italià. Fou un delsv grans intèrprets de Don Giovanni i de tots els grans personatges amb veu de baix de Verdi, Rossini, etc. El posem aquí perquè també fou un grandíssim Gurnemanz (Opera de Viena i Met) i també té gravat el comiat de Wotan amb la op. De New Jersey. Posseïa una veu molt bonica de baix profund, ben timbrada, amb color càlid i ampla en tots els registres.
17. Franz Mazura (1924 Salzburg – 2020 Edingen) Fou un baix – baríton del tipus “cantants no estrella”, però “tot – terreny” que abordà el paper del déu de les batalles en el format de Wanderer (Bayreuth 1988). Els papers on destacà més són Alberich, Klingsor i fins i tot Gurnemanz (Bayreuth 1973, 1975). Tenia una veu similar a Gerd Nienstedt, o sigui, tèrbola, no clara, però potent i rotunda. Vaig tenir el privilegi de sentir-lo en la darrera intervenció de la seva vida com a Hans Schwarz en Meistersinger a Berlín el 2019.
18. Dietrich Fischer – Dieskau (1925 Berlin – 2012 Berg) Baríton alemany que interpretà poc el paper de Wotan. En la gravació de l’Anell de Karajan protagonitza el Rheingold. També té una gravació del final de la Valquíria amb la orquestra de la Ràdio de Baviera i Rafael Kubelik molt digne. La seva veu única de baríton líric, ben modulada, dicció excepcional amb greus massa diferenciats però solvents el feu un liederista d’excepció. També podem destacar la seva versió de Hans Sachs en la gravació dirigida per Eugen Jochum a la Deutsche Oper Berlin.
19. Theo Adam (1926 Dresden – 2019 Dresden) Baix – baríton alemany. Estem davant d’un cas de cantant de gran “oportunitat” i també “eficàcia interpretativa”. Interpretà el paper de Wotan a Bayreuth des de 1963 al 1975 gairebé ininterrompudament amb notable èxit. Tot i que començà a cantar al Festival el 1954 com a Rei Heinrich a Lohengrin i també a Tannhäuser com a Reinmar von Zweter (28 anys!). També fou un aclamat intèrpret de Hans Sachs i d’altres papers wagnerians i també de música barroca (cantates de Bach) i d’obres de Richard Strauss. La seva veu no tenia un volum excessiu ni un color agradable, especialment a la època de maduresa, amb un “vibrato” gens agradable, però servia amb eficàcia tots i cadascun dels personatges que cantava. Ha estat un dels Wotans més agraïts per la discografia.
20. James Milligan (1928 Halifax – 1961 Basilea) Només té registrat el Vianant de Siegfried en la producció de l’Anell de 1961 dirigida per Rudolf Kempe i escenificada per Wolfgang Wagner. Va morir el novembre d’aquell mateix any. Malgrat aquesta esporàdica aparició a Bayreuth, deixà una profunda empremta en el públic. Tenia un tipus de veu plena en tots els registres, amb potència suficient. Una autèntica llàstima que la seva mort frenés una carrera tant prometedora.
21. Thomas Stewart (1928 Texas – 2006 Maryland) Fou un baix – baríton nord americà que es destacà més els anys 1958 – 1980 en la interpretació del déu suprem. A Bayreuth el cantà des de 1967 al 1973. També es destacà molt en la interpretació de Sachs a Meistersinger i d’Amfortas a Parsifal. La seva veu era melodiosa i potent, tot i que aquesta potència li mancava en les notes greus. Els aguts, però eren “squillantes” i magnífics. Podríem dir que entra a la plèiade dels grans Wotans del s. XX.
22. Walter Berry (1929 Viena – 2000 Viena) Si si, aquest també! Molt més conegut per les seves intervencions en oratoris i també en papers mozartians (Figaro, Leporello, Guglielmo, Papageno, ...) i en operetes, també abordà papers molt més pesants i profunds com ara Wotan, Alberich, Sachs. La seva veu, tal i com es deixa sentir en els oratoris era molt ben timbrada, de gran qualitat en els greus i també amb aguts potents i clars. El seu paper wagnerià més interpretat fou Alberich, llàstima que no es prodigà més en Wotan.
23. Norman Bayley (1933 Birmingham – ) Fou un baix – baríton anglès que interpretà Wotan nombroses vegades fora de Bayreuth. Al Festival hi va interpretar Sachs el 1969, 1970, Gunther el 1970 i Amfortas el 1971. La seva veu tenia una potència considerable, però una claredat poc definida. Va gravar Sachs i l’Holandès amb Solti els anys 70. Va cantar Wotan a la Walquiria en els primers anys del consorci.
24. Robert Hale (1933 Texas – ) Baix baríton nord americà dins la tradició de les grans veus americanes que han servit el personatge de Wotan, G. London, G. Hines, J. Milligan, T. Stewart .... La seva veu és una de les que en la seva època, més s’aproximà a l’ideal del déu suprem. Cantà Wotan en l’Anell de Sawallisch a la Staatsoper de Munich els anys 80. També encarnà Wotan en les gravacions de Rheingold i Walküre que feu C v. Dohnanyi amb l’orquestra de Cleveland.
25. Donald McIntyre (1934 Auckland (NZ) – ) Baix – baríton neozelandès, interpretà Wotan de l’Anell a Bayreuth des de 1973 fins el 1980. Tenia un tipus de veu fosca i ruda alhora que potent. Tot i això, els aguts eren solvents i en feu una bona interpretació en les produccions de Wolfgang Wagner i P. Chéreau. També fou un bon intèrpret de l’Holandès, Hans Sachs, Amfortas, Klingsor i fins i tot Gurnemanz (en la gravació de Reginald Goodall).
26. Hans Sotin (1939 Dortmund - ) Ens trobem en un cas similar al de Josef Greindl, un baix amb veu rocallosa i potent. Va cantar el Wotan de l’Anell a Bayreuth el 1976 i els anys posteriors cantà només algun Vianant. El seu èxit wagnerià més destacat fou cantant Gurnemanz, que l’interpretà 27 temporades seguides (tot un rècord). Com a baix rotund i granític tenia problemes (comprensibles) en els aguts però la seva professionalitat els va resoldre amb dignitat.
27. Siegmund Nimsgern (1940 Saarland – )
Fou un gran Wotan en l’anell dirigit per Georg Solti i Peter Schneider, des de 1983 a 1986. Veu de ressonàncies ronques i cavernoses, però amb greus potents i aguts suficients. És un dels millors Wotans del 3r quart del s. XX a Bayreuth.
28. Alan Titus (1945 NY – ) Aquest baix – baríton americà cantà Wotan en la producció dirigida per Giuseppe Sinopoli i Adam Fischer, des de 2000 fins al 2004. Era un cantant amb veu potent, clara de baríton – baix (més baríton que baix) amb greus suficients que feu una bona recreació del déu suprem. També cantà a Bayreuth el 1998 l’Holandès i el 2009 el Sachs de Meistersinger dirigit per Sebastian Weigle.
29. John Tomlinson (1946 Lancashire – ) Es revelà a Bayreuth el 1988 com a Wotan de la producció dirigida per Daniel Barenboim des de 1988 dins 1991. Hi tornà també per la producció dirigida per James Levine de 1992 a 1998. Restà cantant papers a Bayreuth amb gran èxit fins el 2006 (18 anys). Tenia una veu ampla i potent, més baix que baríton, al principi, els anys 80 – 90 feu gala d’un vibrato regular i uns aguts bastant poderosos i suficients. Ha estat un dels 5 milllors Wotans del segle XX. També cantava Gurnemanz, Sachs, Holandès, Hagen, Pogner i tots els personatges wagnerians de la corda baix – baríton.
30. James Morris (1947 Baltimore – ) Baix – baríton nord americà. Fou el Wotan més aclamat dels anys 80 – 90 al Metropolitan de NY. Wotan protagonista en la gravació de 1990 de l’Anell dirigida per James Levine. Tot i això, no va cantar mai a Bayreuth. Tenia un tipus de veu potent però no massa bonica de timbre, amb bons aguts però greus deficients. (de l’estil Thomas Stewart). A més de Wotan, destacà en Sachs i també en l’Holandès.
31. Duccio dal Monte (no he trobat data de naixement) Baix – baríton florentí. No s’ha prodigat massa en els “circuits wagnerians internacionals” . Cantant amb una magnífica, suau i ben timbrada veu de baix (de l’escola de baixos italians clàssica) que va emprendre l’aventura wagneriana de la mà de David Shaw (ajudant repetidor de Bayreuth) per la pronuncia alemanya. La seva gravació de Wotan en l’Anell de Gustav Kuhn al festival de Erl és modèlica. No està lluny de les més grans interpretacions dels més grans. També va cantar, en la mateixa producció el rol de Hagen, amb contundència i autoritat. Tot i això no ha cantat mai a Bayreuth. Sí a Berlín sota la batuta de Barenboim i en altres teatres importants. Actualment resideix a Viena.
32. John Wegner (1950 Alemanya – 2019 Sydney) Fou un baix – baríton australià d’ascendència alemanya. És Wotan en la cada cop més famosa gravació de l’anell dirigida per Günther Neuhold a la Badische Staatskapelle. Tenia una veu molt bonica, plena de baríton, més que de baix. Plena en tots els registres de la corda. Sense deficiències en els agut ni en els greus. Llàstima que no va fer una carrera amb molta ressonància a Europa ni a USA.
33. Jukka Rasilainen (1956 Helsinki – ) Baix – baríton (més baríton que baix) finlandès que ha fet pràcticamrnt tota la seva carrera a Alemanya, sobretot a Dresden on ha cantat els 3 Wotans. Al festival de Bayreuth ha cantat Amfortas, Holandès, Kurwenal i Telramund. Disposa d’una veu baritonal potent i ben articulada. No té especial bellesa però compleix perfectament els requisits de Wotan.
34. Albert Dohmen (1956 Krefeld – ) Baix – baríton que va estudiar oboè i també es va llicenciar en dret abans d’emprendre la carrera de cant. Va ser una de les sensacions de l’Anell dirigit per Christian Thielemann el 2007, segon any. Una veu plena, potent i fosca, amb facilitat per l’agut, encarnà Wotan a Bayreuth el 2007, 2008, 2009, 2010. En la següent producció de l’Anell cantà la part d’Alberich, també amb gran èxit i profunditat del personatge. També ha cantat Holandès, Sachs, rei Heinrich a Lohengrin, Marke i la part de baix d’oratoris.
35. Greer Grimsley (1956 New Orleans – ) Baix baríton nord americà. Ha cantat el Wotan de Walküre a Bayreuth i també al Metropolitan de NY. Posseeix una veu més lírica que dramàtica, però dona perfectament el paper de Wotan a les 3 jornades de la Tetralogia en què apareix. No té una veu gaire melodiosa però si sap articular–la de manera que fa creïble el paper de Wotan.
36. Falk Struckmann (1958 Heilbronn – ) Baix – baríton alemany que es revelà a Bayreuth amb Kurwenal el 1993 en la producció dirigida per Daniel Barenboim. Més tard, cantà Donner i Gunther i Amfortas fins que el 2006 va abordar el Wotan de la Tetralogia dirigida per Thielemann. Gaudeix d’una veu ben timbrada, amb greus ressonants i suficients i aguts potents. Darrerament ha canviat a la corda de baix, interpretant Hagen i Fafner (amb menys fortuna, ja que es troba a faltar consistència i profunditat en els baixos).
37. Alan Held (1959 Illinois – ) Baix – baríton nord americà, més baríton que baix, ha destacat en la interpretació de Wotan de l’Anell en diversos centres internacionals. Posseeix una veu no massa potent però sí adequada al rol.
38. Egils Silins (1961 Letònia – ) Baix baríton Letó, pertany a la nova generació de cantants d’aquesta corda nascuts als països bàltics. Té una veu potent, rotunda i ben timbrada. A Bayreuth només ha cantat l’Herald de Lohengrin però ha cantat els 3 Wotans a Paris i Manchester, en l’Anell de Elder. Segurament es convertirà en un dels Wotan més importants d’aquesta generació, properament cantarà els Wotan de l’anell de la Deutsche Oper Berlin.
39. John Lundgren (1968 Suècia – )
Pertany a la “nova fornada” de baixos – barítons nòrdics. Ha encarnat a Wotan en la darrera producció, dirigida musicalment per Kyrill Petrenko i Marek Janowski. La seva veu (jove) és potent i raonablement ben timbrada. Tampoc és res extraordinari, però compleix amb el paper. ÉS el típic cantant que en mans, d’un director wagnerià autènticament bo, podria fer grans coses.
40. Johan Reuter (1969 Kobenhavn – ) Baix – baríton danès. Un altre representant de la nova fornada de cantants baix – barítons dels països del nord. Ja ha cantat Wotan a Bayreuth en Das Rheingold. I també ha cantat en escena els 3 Wotan de l’Anell de Copenhague. Com és comú denominador d’aquestes veus, té un timbre lleugerament heroic, bons aguts, però lleugera manca de greus. Tot i això defensa amb molta dignitat vocal els tres personatges de déu suprem de l’Anell.
41. James Rutherford (1972 Norwich – ) Jove baix – baríton anglès que ja als 38 anys va debutar a Bayreuth amb Hans Sachs. Ha interpretat Wotan en nombroses ocasions. Especialment en la darrera producció de l’Anell a Frankfurt dirigida per Sebastian Weigle, on ha interpretat un (jove) Wotan líric i molt aclamat.
42. Thomasz Konieczny (1972 Lodz – ) Baix – baríton polonès. Aquest és una de les grans estrelles emergents destinat a marcar una fita en la història de la interpretació de Wotan. També ha cantat Alberich en la producció de la Òpera de Viena de 2010 dirigida per C. Thielemann. Tot i això, i cantant Wotan en la darrera producció Vienesa dirigida per A. Fischer, s’ha consagrat com un dels grans Wotan de l’actualitat. Una veu heroica, amb ressonàncies cavernoses que manipula a voluntat ofereix una autoritat i un tarannà vocal gairebé ideal pel déu suprem.
43. Iain Paterson (1973 Glasgow – ) Baix – baríton escocès. Un altre cantant destinat a convertir–se en un dels grans intèrprets de Wotan de la seva generació. Ha cantat en l’anell de Manchester sota la batuta de Mark Elder i també el Wotan de Rheingold de Bayreuth sota la direcció de Marek Janowski. Posseeix una bonica veu ben timbrada, potser mancada un xic de greus suficients, però que dona perfectament el personatge en tota la seva extensió.
44. Günther Gröissböck (1976 Àustria – ) És un baix més que baríton que s’ha llençat a interpretar el Wotan a Bayreuth recentment. La seva veu no pot ser més adequada (en la línia dels grans baixos que s’han enfrontat amb el rol, Hotter, Hines, Sotin, Greindl, Dal Monte, Siepi, etc). La seva veu és poderosa, ben timbrada i plena en tots els registres. Esperem que sàpiga mantenir la seva idoneïtat en aquest rol tan difícil.