A càrrec d’Alfonso Lombana, llicenciat en Filologia Alemanya per la Universitat Complutense de Madrid, humanista, secretari de l'Asociación Wagneriana de Madrid i soci del Club Wagner.
Tot i que els “drames” de Richard Wagner –paraula que ell preferia a òpera– solen ser representats sencers, existeixen diferents versions de les seves obres.
La divergència més sorprenent es troba als mateixos llibrets. Wagner va preparar amb màxima cura les edicions dels seus texts. En aquest sentit, podem dir que l’edició que va promoure des del 1871 amb l’editorial Fritzsch conté la versió definitiva i aprovada. Tot i així, les versions de les partitures mostren algunes diferències.
No obstant això, aquesta sèrie no vol centrar-se únicament en les (petites?) diferències entre la partitura i el text escrit, com es farà en altres títols, sinó també reflexionar entre les diferents versions abans d’arribar –quan n’hi ha– a la definitiva.
En aquest sentit, aquesta primera entrada vol ocupar-se del cas de L’Holandès errant. Wagner va compondre aquesta òpera de jove, pensant en el teatre d’òpera de Dresden. Tot i que la representació va ser-hi finalment possible, existeixen diferents versions de l’òpera.
Ur-Holländer (1841)
Si fem servir la terminologia pròpia de Goethe, en cas del qual es parla de l’Urfaust (Faust primigeni), podem dir que existeix un Holandès primitiu (Ur-Holländer). Es tracta d’una versió que Wagner tenia preparada abans de l’estrena, però que va modificar un parell de mesos abans d’enviar-la a Dresden.
Les diferències més notables pertanyen als següents punts:
- Els noms dels personatges: Daland era Donald; Erik era Georg;
- L’acció té lloc a Escòcia (no a Noruega);
- L’orquestració és més forta i intensa;
- La balada de Senta és més aguda (la menor - do major);
- Sense interrupció.
Es tracta d’una versió que fa pocs anys es va representar a Stuttgart (en producció de Calixto Bieito) (https://www.staatsoper-stuttgart.de/spielplan/a-z/der-fliegende-hollaender/) i que Minkowski va enregistrar a Naïve (https://open.spotify.com/album/5QkuULPtqsM27P1Rziyu5Z?si=CGGotjDOTS6cWvc898A92w ).
Holländer I (1843)
Abans d’enviar l’òpera a Dresden, Wagner va fer-li revisions considerables. Probablement, ell mateix era ben conscient d’haver fet una òpera que, de deixar-la així, mai tindria èxit. Aleshores, les diferències més considerables son:
- Actualitza els noms (Daland, Erik) i situa l’acció a Noruega;
- Redueix la massa orquestral;
- Rebaixa el to a la balada de Senta a sol menor – si bemol major;
- Divideix l’òpera en tres actes i compon tres finals nous.
La producció més coneguda d’aquesta versió va tindre lloc a Bayreuth el 1959, dirigida per Sawallisch (https://open.spotify.com/album/2BtG78nVLcbowzjE9Bwuel?si=ss9jMi3iTh2G21NN7KIVZg ), tot i que sempre que hi actuava Anja Silja, la balada es feia a la tonalitat original de 1841 (https://open.spotify.com/album/5xBeUK18EcmPdCkj6QGziy?si=yFKSt-sKRqe9nYIQ3_xTkQ ).
Holländer II (1860/4)
Anys després de l’estrena, Wagner va revisar l’Holandès. Malauradament, no han quedat ben documentats els canvis que li va fer. No obstant això, algunes cartes i estudis teòrics els refereixen. A més a més, aquestes millores poden suposar-se amb la versió que va fer de l’Holandès pensant en les representacions a París (1860) i Munic (1864).
Com que d’aquesta revisió sí existeixen les partitures, es poden constatar les millores, que no són només petites adaptacions en l’orquestració. Wagner va introduir tres modificacions substancials a l’obra:
- Torna a suprimir els actes i en fa una versió sense pausa;
- Compon transicions noves per als finals dels actes segon i tercer;
- Escriu un final nou per al final del tercer acte, on es desenvolupa el motiu de la transfiguració, que introdueix també a l’obertura.
En aquesta versió de 1860 “amb el motiu de la transfiguració” se sent bé ja el discurs sonor tristanesc. Com que aquesta va ser l’última versió de Wagner i també la que va ser declarada el 1901 l’òptima per a Bayreuth, es tracta de la més freqüent i representada. Per exemple, és la que va fer el 1955 Knappertsbusch (https://open.spotify.com/album/2u0a2Y4WMGG4Q1jkJAB6vI?si=tbbYPMQRR6u5BPlwRTsCtQ ) i el 1956 Keilberth (https://open.spotify.com/album/3qUuFZQfOPy6jLa64eRHLy?si=tDvtZhWqTY2EoVHsEIm46A).
Es tracta també de la versió que va triar-ne Karajan el 1981 (https://open.spotify.com/album/7y76R0S6NqHWedYtpAbsoO?si=BSPzBJVCSP6pYmQ3D8QynA ).
Conclusió
Comptat i debatut, es pot dir que existeixen tres versions ben diferents, tot i que els directors poden fer-ne les seves pròpies. Per exemple: d’una banda, Silja va cantar la balada de 1841 a la versió de 1843; d’altra, Baremboim va suprimir el motiu de la transfiguració en la seva interpretació de 2001 (https://open.spotify.com/album/7xmZz7YfEtVN787Ygs3tGW?si=QOW9sw02S0Wx9KcaJKDUFw ), tot i que va triar-n’hi la versió sencera de 1864.