ARTICLES
A càrrec d’Alfonso Lombana Sánchez, doctor en Filologia Germànica per la Universitat Complutense de Madrid, humanista, secretari de l’Asociación Wagneriana de Madrid i soci del Club Wagner.
La redacció inversa dels textos, des del Crepuscle fins a L’or del Rin, va tenir com a principal conseqüència que els textos dels dos primers títols, la Vespra (Das Rheingold) i la Primera Jornada (Die Walküre) fossin redactats amb una intenció unívoca. En aquest sentit, Wagner sabia molt bé què i com havia d’explicar-hi. Per tant, es tracta de dues obres nascudes amb una clara voluntat i, en conseqüència, amb poques variacions en les seves versions.
El diàleg més llarg de Wotan i Fricka
Només hi ha una diferència substancial entre el que Wagner va redactar inicialment en 1853 i, finalment, el que va fixar a la partitura. Aquesta divergència té a veure amb el principi del Segon Acte de La valquíria, moment en què Wagner fa servir, al text primigeni del llibret, una escena molt més llarga del diàleg de Wotan i Fricka que la que finalment va compondre.
A càrrec de Carme Arianoutsos, sòcia del Club Wagner Barcelona.
Aquesta és la història de Carme/Lula, tenia 14 anys en el moment dels fets, i va ser tan important per ella que no només ens ho explica sinó que ens ho dibuixa:
"Érem a la Platja de Sa Coma, Mallorca. No ens deixen banyar perquè no recordo si era un dia rúfol o perquè havíem dinat o per altres circumstàncies... el cas és que el padrí, el tio José, un melòman de grau superior, havia estrenat el seu Walkman Sony amb la cinta de Die Walküre i el compartia amb els nebots amb una condició: que escoltéssim abans “la fantàstica història de l’anell del Nibelung”. I es va posar a narrar un conte que ens encantà i quan arribà el moment de posar-se els auriculars i sentir la música, els cosins i germà corrent cap a l’aigua i una, que és adolescent i romàntica, va i s’enamora del preludi i de la cavalcada i de tot, i el verí entrà. No es va ficar al mar en tota la tarda..... i aquí estem!".
A càrrec de Jesús Labarías, advocat i soci del Club Wagner.
“Every page a pulse”
(cada pàgina un alè)
E.Dickinson
UN ACORD, QUATRE NOTES, MIL PÀGINES (II)
14
Escoltar la llum
Avui vull comentar el text més sinestèsic de Tristan i Isolda, un sol vers, una mica més d’un compàs de la partitura, en la Segona Escena del Tercer Acte: “Wie, hör ich das Licht”, que admet possibles i diferentes traduccions, donant vida a la barreja de dos sentits. És possible escoltar o sentir la llum?. “Com?. Escolto la llum?.” O en la traducció al castellà del nostre Alfonso Lombana, “Cómo es que escucho esa llama?" , reconvertida en la partitura, amb una coma després de “Wie,” en “¿Cómo?. ¿Escucho esa llama?” i que es refereix a la “candela que apercibe” del començament de l'Acte Segon; així és com la denomina Brangane, la llum que evita que caigui la nit, i es deslligui la passió amorosa (notes 84 i 183 de la indicada traducció). I succeeix que, un cop més, Victòria Cirlot comenta Wagner en una conferència dictada el 2024 al Festival de Música de Torroella de Montgrí, que ara tenim la sort de veure publicada a "Marginalia", amb un títol que reprodueix el vers citat i tracta de la percepció, de l’audició i de la sinestèsia. Ja sabem, Tristan està a punt de morir i sumit en una terrible excitació (diu Wagner) escolta la veu d’Isolda (“estimat Tristan”). Camina fent tomballons i cau als seus braços ja gairebé mort, després de cantar aquest vers i tres més.
A càrrec de la Prof. Opus Nigrum, artista plàstica i sòcia del Club Wagner.
En aquesta segona part de l'article de Konrad Kuhn -"Sobre la ambigüitat dels leitmotivs"-, se'ns situa just aquí: en el lloc on la llança de Wotan potser ja no és necessària, on els motius s’alliberen dels personatges i on, com en el “Ball de caps” de Marcel Proust, tot allò reconeixible es transforma.
És necessària la llança per a Wotan?
Els motius, de la mateixa manera, no es poden reduir simplement a un personatge a l'escenari. Carl Dahlhaus situa l'origen del “motiu del contracte” en la imatge d'una “amb llança gravada”. Tanmateix, l'escala musical descendent adquireix múltiples capes d'expressió al llarg de les quatre nits, superant la imatge imitativa de la llança rebaixada, en la qual s'estan gravant les runes dels contractes. Tot i que s'utilitza principalment en relació amb el personatge de Wotan, no s'ha de considerar el seu motiu de personatge. La qual cosa torna a plantejar la pregunta: és realment necessària la llança per a Wotan com a accessori?.
A càrrec d’Alfonso Lombana Sánchez, doctor en Filologia Germànica per la Universitat Complutense de Madrid, humanista, secretari de l’Asociación Wagneriana de Madrid i soci del Club Wagner.
El drama El jove Sigfrid (NA A II f 1) va néixer com una introducció prèvia que Liszt va demanar a Wagner en llegir La mort de Sigfrid, drama que es pot considerar no només el germen de Crepuscle dels déus, sinó també del cicle sencer de l’Anell.
El drama El jove Sigfrid és molt interessant per veure les “versions” del cicle en la seva gestació. Si el comparem amb Siegfried, entre les diferències més rellevants cal esmentar-ne dues.