A càrrec d’Alfonso Lombana Sánchez, doctor en Filologia Germànica per la Universitat Complutense de Madrid, humanista, secretari de l’Asociación Wagneriana de Madrid i soci del Club Wagner.
Com es deia a l’article relatiu a La valquíria, la redacció inversa dels textos, des del Crepuscle fins a L’or del Rin, es tradueix en el fet que allò que Wagner escriu als primers títols està sempre intencionadament orientat a explicar l’última obra. En aquest sentit, doncs, L’or no presenta canvis substancials a la seva concepció ni en el desenvolupament de la composició ni en la redacció del llibret. No obstant això, l’escriptori de Wagner ens permet analitzar quins punts de L’or van ser més o menys importants en aquest sentit.
El robatori de l’or
Una de les primeres mencions que podem vincular a L’or del Rin podria ser una carta de Wagner del 12 de novembre de 1851 al seu amic Theodor Uhlig, text en el qual li confessa haver divisat amb claredat el que serà la primera de les quatre obres de la Tetralogia: El robatori de l’or del Rin.
La comprovació que Wagner li deia la veritat la trobem en l’esborrany del mes d’octubre del mateix any, que podria ser la versió més antiga de L’or del Rin. Aquest document pot consultar-se en línia a l’Arxiu de Bayreuth amb la signatura NA A II g 1 (2). Si la datació del document és correcta, Wagner va anunciar al seu amic la idea després d’haver-la redactada!.
Aquí, Wodan (sic) està banyant-se al Rin (amb la desconfiança de Fricka) quan apareix Alberich des de la profunditat. A la seva pregunta sobre com pot guanyar l’or, el gnom rep la contestació que pot fer-ho amb la negació de l’amor, i Alberich el roba. La resta dels esdeveniments, breument redactats, coincideix ja íntegrament amb Das Rheingold, amb l’excepció del nom de Loge, encara Loke (però, amb una interrogació al manuscrit!).
Fent-ne comptes
Es pot considerar com a data fixa el 10 d’octubre de 1851 per testimoniar el dia en què Wagner va prendre la decisió de compondre la Tetralogia. Aquest divendres de 1851 està datada la carta en què Wagner explica a Uhlig el que vol fer:
Mit dem Siegfried noch große Rosinen im Kopfe: drei Dramen, mit einem dreiaktigen Vorspiele.
Amb el Siegfried tinc encara grans panses (!) al cap: tres drames, amb un preludi en tres actes.
La corroboració del 12 de novembre al mateix amic demostra una concepció precisa del text. En aquest document, que també pot consultar-se en línia (NA A II g 2), apareix ja al principi, sota el títol del Robatori de l’or del Rin, el que serà el títol final: Das Rheingold. És curiós, ara bé, que el títol hi aparegui amb una interrogació... també!.
Wotan descobreix el furt de l’or
A la segona redacció de Das Rheingold, doncs, Wotan ja no està banyant-se i rep la notícia del robatori per altres vies. Ara bé, per quines?.
L’intercanvi epistolar de Wagner amb Uhlig deixa clar que Wagner va donar voltes a la qüestió de quan i com Wotan (encara Wodan) descobreix el robatori. La solució sembla haver-la trobada al principi de 1852, moment en què ja és Loke (sic) qui li dona la informació.
En aquest sentit, pot dir-se que la trama de L’or del Rin ja estava llesta per ser composta el 31 de març de 1852, segons la data de l’esborrany definitiu de la història, recentment esmentat (NA A II g 2).
En qualsevol cas, el text, amb poques variacions, estaria fet al novembre de 1852 (NA A II g 3) i fou imprès l’any següent, el 1853, per als amics del seu art, com ell acostumava a dir.
Wagner ho tenia ben clar!.
(Fotografia: L'estrena de la Tetralogia a Bayreuth 1876)