El dissabte 16 de juny, el Club Wagner va obrir les portes a tots aquells i aquelles que acceptessin el repte de dedicar tota una jornada al compositor de Bayreuth. Un total de 75 persones van transitar per l’espai del club assistint a les diverses activitats que estaven programades.
El Club, que es va inaugurar el 22 de maig, va oferir, d’entrada, un interessant documental sobre la vida del compositor que revelava aspectes que són poc coneguts per als no iniciats. Després va venir el torn de les “Visions sobre la Valquíria”, un treball acurat que Manel Bertran ha desenvolupat a partir de Die Walküre original, tot seleccionant els fragments més decisius amb diverses produccions, la majoria, de Bayreuth, amb l’objectiu de, amb una hora, fer-nos a la idea dels fets que transcorren a la segona òpera del Ring i Primera Jornada de la Tetralogia. Recordem que l’obra magna de Wagner es basa en fonts celtes i nòrdiques, com la Wolsungasaga o l’Edda poètica i situa Brünnhilde com a filla rebel de Wotan, el déu del Walhalla, perquè lluita per la justícia, la llibertat i l’amor.
Canviant de registre, va ser molt interessant la xerrada “Les disfuncions psicològiques i els assassinats en el món wagnerià” a càrrec del lletrat especialista en dret penal Toni Pascual i el psicòleg forense Bernat Tiffon, que van analitzar els delictes comesos en les òperes de Wagner i la patologia que hi ha al darrera d’aquests actes. Per exemple, Brünnhilde havia comès el delicte de rebel·lió i, per tant, estava catalogada com a sociòpata. O, en el cas de Siegfried, se li imputava el delicte de danys a la flora i la fauna, perquè havia matat el drac. I així, tota la resta, que no n’eren pocs. Finalment, els experts van acabar concloent que tots els personatges podien acabar sent absolts en un judici. Aquest toc d’humor ens va fer entrar gana, i ens va engrescar per tornar-hi havent dinat.
smartslider3[5]
L’odissea del Ring del Teatro Colón de Buenos Aires va ocupar la primera part de la tarda. El documental, dirigit per Hans Christoph von Bock, explica com, per celebrar el 200 aniversari del naixement de Richard Wagner (2013), el famós teatre d’òpera va decidir reduir tota la Tetralogia en set hores per poder-la representar en un sol dia. Però a Buenos Aires, que tenen un ritme més “pausat” que a Alemanya, no van saber satisfer les expectatives de Katharina Wagner, l’hereva de la dinastia.
Finalment vam poder gaudir del tercer acte del Parsifal, la darrera i més controvertida òpera de Wagner (per a Nietzsche), perquè passa del mite a la religió Cristiana. Aquest tercer acte té lloc als dominis del Graal, molts anys després del primer acte. Ara, la niceté de Parsifal, que no va saber com reaccionar davant del Graal, s’ha convertit en saviesa gràcies a l’empatia amb Die Wunde (la ferida) del rei Amfortas.
Les excel·lents condicions tècniques de què compta el Club Wagner van fer que ens endinséssim, encara millor, en el món del compositor amb un so i una imatge de qualitat, l’adequada climatització i el punt just d’il·luminació en un espai envoltat d’obres d’art relacionades amb la Tetralogia i Tristan und Isolde, ambient immillorable per gaudir, de forma distesa i propera, de l’univers wagnerià.