PROGRAMACIÓ CLUB WAGNER 2018/19
Setembre
Dimecres 26: visita guiada a la col·lecció del Club Wagner amb l’acompanyament dels artistes i presentació de la programació 2018/19
Octubre
Dissabte 6: Marató 1: Die Meistersinger von Nürnberg de Bayreuth 2018
Dilluns 22: “Visions Kàtia Kabànova”, amb prèvia xerrada de Pol Avinyó, del Gran Teatre del Liceu
Novembre
Dilluns 5: “Les valquíries al cinema”, amb el professor i crític Jaume Radigales
Diumenge 25: Visions de la pel·lícula Richard y Cosima, dirigida per Peter Patzak
Desembre
Dilluns 3: “Nietzsche i Wagner”, amb el filòsof Xavier Vega
Dilluns 17: Wagner, pel·lícula amb Richard Burton i Vanessa Redgrave (capítol Nietzsche)
Gener
“La història en temps de Wagner”, amb el periodista Enric Calpena i l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté
Documental Hitler y el Clan Wagner
Febrer
“Segona Escola de Viena”, amb la musicòloga Aina Vega
Visions “Música degenerada”
Març
“Les dones en les òperes de Wagner”, amb la musicòloga Mar Medinyà
Visions sobre Senta, Elisabeth, Elsa
Abril
Marató 2: Tetralogia (Das Rheingold, Die Walkühre)
Marató 3: Tetralogia (Siegfried, Götterdämmerung)
Maig
“La revolució copernicana de Richard Strauss”, diàleg entre el mestre Josep Pons i Aina Vega
Strauss: “Visions sobre Arabella, Der Rosenkavalier”
Juny
“La novel·la artúrica”, amb Aina Vega
Visionat de Parsifal, de Mangrané
Juliol
Marató 4: Das Rheingold, lectura dramatitzada
El millor Tannhäusser. Audició i tria de les millors veus, amb l’historiador Aleix Pratdepàdua. En ocasió de l’estrena de la nova producció d’aquesta òpera a Bayreuth
PROGRAMACIÓ FÒRUM BARCELONA CLÀSSICA
Conduït per Aina Vega, editora de Barcelona Clàssica
24 OCTUBRE -Quin lloc té la música a les nostres vides?
Cal repensar el paper de l’escola, les famílies, les entitats públiques i privades en les nostres vides i plantejar-nos si la música ocupa un espai significatiu en les nostres vides: quan escoltem un CD, spotify, itunes, youtube... o anem a un concert. És significativa l’experiència que tenim o la música només ens “acompanya”?
Oriol Pérez Treviño, Jaume Radigales
14 NOVEMBRE -Podem acceptar una obra d’art independentment dels valors que transmet? 14 novembre
Hem de seguir representant òperes amb arguments masclistes, xenòfobs…? Hi ha alguna manera d’actualitzar-ne els valors?
Albert Ferrer Flamarich, Elio Ronco, Mar Medinyà
12 DESEMBRE -La música contemporània: quin és el feedback que té l'autor per part del públic?
Els compositors composen per ells o pel públic, o les dues coses? Es pot aplicar la màxima schönberguiana segons la qual “If it is Art is not for all and if it is for all is not ART”? Per altra banda, per què hi ha tants festivals de música contemporània que estan dirigits artísticament per compositors? Necessiten tenir plataformes on interpretar les seves pròpies obres? O l’artista d’avui és un artista total que també és director artístic?
Joan Bagés, Xavier Pagès Corella, Bernat Vivancos, Demián Luna
GENER -Els tres rols de la dona a la música
La dona pot participar de la creació musical a tres nivells: com a intèrpret (solista, vocalista, instrumentista), com a directora o com a compositora. El primer està assumit des de fa temps, i fins i tot sembla que el propi caràcter sexista de la publicitat les afavoreixi en aquest sentit. Com a directores, ara mateix està sorgint una certa conscienciació, tant entre els músics com entre el públic. Però com a compositores, sembla que ni tan sols se les troba a faltar. És gravíssim el fet que cada cop que s’anuncia una nova temporada musical amb una presència nul·la o, com a molt, simbòlica de compositores, no esclata cap polèmica. Mentre hi hagi dones solistes sembla que la quota ja està coberta. Com és això? Està relacionat amb el conservadorisme dels programadors (la major part de dones compositores les trobem a partir del segle XX), o bé també té a veure amb el poder associat a cada un d’aquests rols? Una intèrpret, en el fons, segueix ordres. Una directora les dona, però està sotmesa a la voluntat de l'autor . En canvi, una compositora seria l’autoritat màxima respecte la seva obra.
Carme Portacelli, Raquel García-Tomàs, María Hinojosa, Helena Bayo
FEBRER –Repertori vs. fora de repertori
És necessari l’equilibri en una programació artística. Quins riscos es poden assumir? Fins on afecta l’element públic/audiència i fins on el finançament? Quina relació hi ha entre els gustos del director artístic i el públic?
Christina Scheppelmann (per confirmar), Agustí Filomeno
MARÇ -Orquestres de clàssica que toquen hits populars
La recepció dels concerts “populars” associats a orquestres de clàssica (bandes sonores de pel·lícules, per exemple). És una qüestió de militància per acostar la música simfònica a un nombre més gran de públic o és una manera de fer calaix compensant produccions més minoritàries?
Rubén Gimeno, Joaquim Garrigosa
ABRIL –Divisme
Especialment en l’òpera, els cantants i els directors d’escena viuen en una bombolla on la imatge és molt important. Cal tocar més de peus a terra i revisar, per exemple, els contractes estratosfèrics o és la llei de l’oferta i la demanda? Què passa quan els directors artístics i els directors generals entren en el joc?
Jaume Radigales, Miguel Lerin, Sara Blanch
MAIG -Música i bellesa
Per què no es tolera l’absència de bellesa en la música i, en canvi, a les altres arts sí? Acceptem música dissonant, fins i tot atonal, en una banda sonora, per què no en una simfonia?
Elio Ronco, Diego Civilotti
JUNY -Política i gustos musicals: som veritablement lliures d’escollir?
Cal analitzar el paper de les institucions (governs, universitats, conservatoris, programadors, escoles instrumentals…) en la formació d’uns gustos musicals i l’establiment d’un cànon musical privilegiat (principalment franco-germànic). El públic ha de ser conscient tant de les manipulacions a les que està sotmès com del poder que té com a consumidor, podent influir, si s’ho proposa, en la programació.
Sílvia Duran (ICEC)