ACTIVITATS
Wagner, de Toni Palmer
El pròxim dilluns dia 17 a les 19h i com ampliació de la magnifica conferència sobre Nietzsche i Wagner a càrrec del filòsof Xavier Vega, el Club Wagner ha preparat un vídeo de 1h 40’, amb moments extrets del film Wagner del director Toni Palmer que ens mostren la citada relació entre els dos genis.
El film, interpretat magníficament per Richard Burton com a Wagner, Vanessa Redgrave com a Cósima i Ronald Pickup com a Nietzsche és històricament molt complert i sobretot, els moments musicals de l’obra de Wagner, estan perfectament encaixats en el decurs de la pel·lícula.
Preguem confirmació a
Us desitgem unes BONES FESTES!!!
Es pot actualitzar l’art amb estereotips?
Des del cas de Harvey Weinstein al de Lluís Pasqual, les reivindicacions de drets en el món de l’espectacle han viscut recentment un punt àlgid, amb la creació de moviments com el #MeToo. El segon Fòrum Barcelona Clàssica, celebrat el passat 14 de novembre, al Club Wagner, va posar sobre la taula una qüestió candent: com s’ha de representar actualment una obra amb estereotips masclistes, racistes o homòfobs? S’han de seguir representant com sempre, o s’ha d’evitar d’alguna manera que l’obra segueixi perpetuant aquests prejudicis? Tot això es va discutir, no sense disparitat d’opinions, amb la moderació d’Aina Vega i la presència d’Elio Ronco, Mar Medinyà i Albert Ferrer Flamarich.
“L’art sempre és polític”, recorda Aina Vega, posant-nos en situació. Les edificacions i estàtues de les primeres societats organitzades de la història foren construïdes pel poder imperant. A l’Edat Mitjana l’església catòlica s’establí com a institució de poder, i era qui promovia les grans obres d’art. No és fins l’Edat Moderna que l’artista trenca amb el poder (recordem, per exemple, el Salon des Refusés de París el 1863).
“Ens cal més silenci, la música ha de ser un fet excepcional”
Els nostres hàbits d’escolta han canviat, potser definitivament. El passat 24 d’octubre, al Club Wagner, el primer Fòrum Barcelona Clàssica va permetre obrir un espai d’intercanvi d’idees sobre l’educació, les institucions i el lloc de la música a la societat. Aina Vega, musicòloga i editora de Barcelona Clàssica, va moderar un debat amb la presència d’Oriol Pérez Treviño, musicòleg i ex director general de l’Auditori, i Jaume Radigales, crític musical i professor de la Universitat de Barcelona.
Dècades enrere, compràvem CD’s o vinils i en teníem uns quants a casa. Ara, podem tenir milers i milers d’àlbums de manera totalment gratuïta en un dispositiu que ens hi cap al palmell de la mà. Podem escoltar música a tot arreu i quan vulguem. Però això, generalment, no ens ha portat a conèixer-ne més varietat o a saber-la apreciar millor. Topem amb la música quasi a tot arreu, des del dentista fins al cinema. Jaume Radigales creu que vers tot l’entorn sorollós s’ha de partir del silenci si es vol una escolta autèntica. “En nom de la música hem de reivindicar el silenci, perquè la música ha de ser un fet excepcional”.