El passat dia 9 d'octubre, vam viure al Club Wagner Barcelona una nova edició del cicle de conferències i audicions comentades que el nostre bon amic, i soci de l'entitat, Josep Mallol, està realitzant en el marc de la nostra programació d'activitats, i que ens asseguren dissabtes plens de música, erudició, rigor i coneixement.
Pels que no vau poder-hi assistir o encara no heu descobert del Club Wagner, us deixem la primera part d'una gravació de l'acte, en aquesta ocasió dedicat a l'òpera Siegfried!
1a part
2a part
3a part
El període estival ha arribat a la seva fi i amb ell el petit parèntesi que ens ha mantingut sense les nostres trobades. Això vol dir que el Club Wagner Barcelona comença a escalfar motors per a la inici de la seva nova temporada d'activitats 2021-2022! Confiem en què sigui un curs ple de noves experiències musicals i que acabem de recuperar la normalitat per gaudir junts més que mai de l'obra de Wagner i del seu univers operístic.
Així, el passat dilluns 6 de setembre vam compartir la primera de les nostres trobades, que actuà com a presentació del primer trimestre de la nostra programació.
Naturalment, tots i totes sabeu que l'estiu potser atura el nostre ritme de trobades però és l'època wagneriana per excel·lència! La primera trobada del CW, com ho podia ser d'altra manera, fou la posada en comú de la nostra experiència al gran esdeveniment wagnerià anual, el Festival de Bayreuth, en el que ha estat potser el seu any més peculiar després de la suspensió de la passada edició.
Som una comunitat activa i inquieta i les nostres trobades (en viu o telemàtiques) sempre són un actiu espai obert a la discussió, el debat i l'enriquiment mutu. Aquesta ocasió no fou diferent: vam gaudir junts de part de la producció de l'Holandès errant que enguany s'ha vist a Bayreuth, amb direcció musical d'Oksana Lyniv i una posada en escena de Dmitri Tcherniakov que no deixà indiferent a ningú!
Us convidem a descobrir les nostres properes activitats on segur que tampoc hi faltarà la música i el debat. Us hi esperem!
(Foto: © Enrico Nawrath/Bayreuther Festspiele)
EL FESTSPIELHAUS EN PERÍODE COVID
per Manel Bertran
Arran de la suspensió del Festival de Bayreuth el passat 2020, l’organització, amb Katharina Wagner al capdavant, va decidir estudiar a fons un protocol que fes possible la realització del esdeveniment per aquest any 2021.
La solució va trigar temps a sortir a la llum, i mentrestant ens anaven arribant dades contradictòries pel que fa a las produccions i a l’aforament.
Finalment, el programa presentava una nova producció de L’Holandès, òpera que ja estava programada per estrenar aquest any, deixant així per al 2022 l’estrena del nou Ring, que inicialment té encarregada la direcció musical al jove Pietari Inkinen.
Acompanyant la nova producció de L’Holandès, repetien els exitosos Tannhäuser de Tobias Kratzer, amb direcció musical d’Axel Kober substituint un Valeri Guérguiev desafortunat, i Die Meistersinger von Nurnberg en la producció de Barrie Kosky i direcció musical de Philippe Jordan.
Pel que fa a les novetats logístiques que han acabat sent una realitat aquesta temporada:
Pel que fa a les novetats artístiques:
IMPRESSIONS FINALS
Les produccions de L’Holandès, que té per primera vegada a Bayreuth una directora musical, Oksana Lyniv, fruit de l’encertada gosadia de Katharina Wagner, de Tannhäuser i de Die Meistersinger han resultat un èxit apoteòsic, tant musicalment parlant com també pel que fa a la direcció escènica.
Es veu clarament la mà de directors de teatre experimentats i genials que, agradi més o menys, donen una interpretació a les respectives òperes i un sentit creïble al que està passant, que fa que el resultat final, deixant enrere falsos estereotips, sigui brillant.
El CW ha visionat dues d’aquestes produccions i espera iniciar la tardor amb L’Holandés. Serà interessant conèixer l’opinió general.
Pel que fa als concert, sé per articles que el Parsifal de Thielemann va ser estratosfèric. No puc dir el mateix del concert d’Andris Nelsons. Un primer acte de Walküre brillant amb Vogt, Goerke i Groissböck superiors i una immolació de Brünnhilde també superba amb Goerke. Però fer això dins el Festspielhaus és rebaixar l’excel·lència del so bayreuthià.
L’orquestra era dalt de l’escenari i convertia el conjunt en un concert menys singular. Només va faltar-hi que, entre els moments musicals esmentats, ens “col·loquessin”pàgines instrumentals ja escoltades sobradament com:
La cavalcada de les valquíries
El viatge de Siegfried pel Rin i
La marxa fúnebre de la mort de Siegfried.
En fi...