ARTICLES

LA PROHIBICIÓ D'ESTIMAR
(La Novícia de Palerm)

de Richard Wagner

Traducció al català i actualització textual a càrrec de Santiago Pérez i Pinya
Setembre 2024

ÍNDEX

                Personatges                

ACTE I
                                                           Escena primera                                                           
Escena segona 
Escena tercera 
Escena quarta 

ACTE II
Escena primera 
Escena segona 
Escena tercera 

 Personatges

L'acció es desenvolupa a Palerm (Sicília) durant el segle XVI
 

OBERTURA

ACTE I
(Suburbi amb establiments de tota casta de diversions. En el prosceni, la taverna de Danieli. Gran tumult.
Una tropa de guardians està ocupada en causar destrosses en els diferents establiments; tiren a baix els rètols, trenquen mobles i gots, etcètera. El poble s'enfronta a ells i intenta detenir la destrucció. Hi ha intercanvi de cops).

Escena primera

POBLE
Detingueu-vos, bergants!
Cesseu en el vostre treball, canalles!
A cops de puny amb ells,
atureu aquests animals!

(Luzio, Angelo i Antonio surten rient del celler entre cops)

LUZIO, ANTONIO, ANGELO
(rient)
Ja, ja, ja, ja! A això li dic jo diversió!

LUZIO
D'un cop m'han llevat de la mà el got.

ANTONIO
Jo he repartit bones galtades!

ANGELO
Al diable la maleïda casa!

LUZIO
Qui ha enviat aquí aquests miserables?
On es miri, tot està destrossat!

(Briguella i diversos guardians treuen del celler, detinguts, Danieli, Pontio i Dorella)

POBLE
Vegeu-ho! Allà se'ls emporten empresonats.

PONTIO
Endavant, noi!

DANIELI
Anem!

DORELLA
Quins modals!

LUZIO
Ajudeu-me, em moro de riure!

DANIELI
Us trencaré els braços i les cames!

BRIGUELLA
Anem, camineu, gentussa!
Sou una calamitat i una plaga!

DORELLA
Deixeu-me, no faré un pas més!
Oh, Verge Santíssima, quina vergonya!

BRIGUELLA
Porteu-me a la Verge Santíssima!

POBLE
Deixeu-los anar! Què han fet?

DORELLA
Ai, Lucio, ajudeu-me, socorreu-me!
Em vau jurar fidelitat constant,
i jo us he preferit també a tots;
us retorno de bon grat la promesa de matrimoni:
però deslliureu-me d'aquests pocavergonyes,
i doneu-los bé de galtades!

LUZIO
Quina sort tan gran!
La promesa de matrimoni, retornada.
(A Briguella)
Està bé, amic meu, deixeu-los lliures!

BRIGUELLA
Res d'això! Anem! No hem de fer tard!

LUZIO
Deixeu-los anar, sigueu raonables!

BRIGUELLA
Que es posin en marxa tots!

LUZIO
Enrere, bruts! Atreviu-vos, posau-vos en guàrdia!
(Al poble)
Amics, Uniu-vos a nosaltres!
Carregueu, i perseguiu-los fins a la ciutat!

POBLE
Estem farts de tants arrogants!

ANGELO
Quina ordre compliu aquí?

LUZIO
Quina ordre? Contesta'm!

DORELLA, PONTIO, DANIELI
Per què ens porteu detinguts? 

POBLE
Què us ha fet venir a aquest lloc?

LUZIO
Quina ordre? Contesta'm!

TOTS
Contesteu ràpid! Quina ordre?

(Assetgen Brighella i aquest treu un gran pergamí)

BRIGUELLA
Atureu! Heus aquí l'ordre!

(Parlat)

Si us plau, mil perdons, senyor, mil perdons per no haver estat més intel·ligent abans! Us agraeixo que
m'ho hàgiu recordat.

(Cantat)

Tambor, redobla perquè hi hagi pau, i vosaltres escolteu-me amb calma!

(El tambor redobla en totes direccions.)

TOTS
Calleu! Què serà ara això?
Ens duu ordres de Friedrich!

BRIGUELLA
(llegint el decret en veu alta)

"Jo, profundament avergonyit per l'atroç augment d'abominables llibertinatges i depravacions a la nostra ciutat corrompuda, ens sentim moguts, per al restabliment d'una conducta més pura i grata a Déu, així com per a la prevenció de majors excessos, a extirpar amb exemplar rigor la causa i l'arrel del mal. Per això, en virtut de l'autoritat que ens ha estat concedida, ordenem: El Carnestoltes, aquesta festa lasciva i depravada, queda suspès, i prohibida baix pena de mort tota pràctica d'aquest; totes les tavernes i establiments de diversió seran clausurats i desallotjats, i tot delicte, tant en la beguda com en l'amor, serà d'ara endavant penat amb la mort. En nom del Rei, el seu Governador, Friedrich"

TOTS
(rient)

Ja, ja, ja, ja! Quina nova broma!

LUZIO
Ara sabem del que es tracta!
Visca la majestat de Friedrich!

POBLE
Què per Déu visqui molts d'anys!

BRIGUELLA
Déu, què descarats que són!

DORELLA
Ara sí que serà còmica la cosa!

LUZIO
Gens d'amor, gens de vi,
i finalment gens de Carnestoltes!

TOTS
(Menys Briguella)
L'alemany boig, anem, riure-us d'ell,
aquesta ha de ser la resposta;
envieu-ho a la seva casa, a la seva neu,
deixeu-ho allà ser cast i sobri.
Ja, ja, ja, ja! Anem, riure-us d'ell!

BRIGUELLA
És per a tornar-se boig! No ho suporto!
Es pot ser tan fresc i desvergonyit?
Si surto de l'estretor, mai tornaré a deixar-me ficar en una altra com aquesta!

(Claudio és portat presoner per diversos guàrdies).

ANGELO
A qui porten? Mireu!

LUZIO
Qui és? És Claudio! Com? Presoner?

DORELLA
Claudio!

CLAUDIO
Presoner, però no és això el pitjor!
Continueu preguntant i de seguida
sabreu el que m'espera!

LUZIO
Parla, doncs! De què se t'acusa?

CLAUDIO
De tants delictes i tan grans com per a donar-me mort!

LUZIO
Mort?

TOTS
Mort! Ah! A qui ha matat?

LUZIO
Vas cometre alta traïció? 

TOTS
Alta traïció? 

CLAUDIO
No, res d'això... tan sols he estimat! 

LUZIO
Tan sols has estimat? I llavors? 

CLAUDIO
No coneixes la nova llei de Friedrich el Boig? 

LUZIO
Ric d'ella! Fes-ho tu també! 

CLAUDIO
Ja demà es complirà la sentència! Rigui qui pugui! 

TOTS
Ja demà! Déu! Perquè ell ha estimat!
Això és massa, això és una bogeria! 

CLAUDIO
Dorella, com? Et trobo també aquí?
Com vares arribar a això? Parla! 

DORELLA
Ai, Claudio! En veritat vos mateix passeu necessitat,
però jo també em trobo en problemes.
Quan Isabella, la vostra germana,
va entrar en el monestir com a novícia,
em va acomiadar del seu servei...
Jo servia ara en aquesta taverna,
i avui m'han detingut amb tots i em porten així amb ells. 

CLAUDIO
Sempre et vaig apreciar i
gustós t'ajudaré... si a mi m'ajuden! 

LUZIO
Què podem fer? No crec que el Governador
hagi donat aquesta ordre. 

ANTONIO, ANGELO, POBLE
Encara així, volem alliberar-ho! 

CLAUDIO
No coneixeu la fermesa de Friedrich!

LUZIO
El boig, sí, el conec! És fred.
La seva dura ànima no conté carn ni sang calentes.
El Rei coneix bé la seva fidelitat,
el seu judici estricte i inflexible,
i per això ens sotmet a ell.

CLAUDIO
Però és un home d'honor!

LUZIO
Un boig!
Un home que es consumeix de fred
a la nostra càlida atmosfera.
Haurà de témer el nostre ardor!

CLAUDIO
Ell no tem a res! Només hi ha una cosa
de la qual puc esperar salvació...
Escolta'm, Luzio!
Tu coneixes aquell retirat lloc,
el Convent de Santa Isabel;
allà viu la meva fidel germana
consagrada a solitària oració.
Oh, amic, corre al seu costat,
demana-li que m'ajudi,
que la súplica de la meva germana estovi
el dur judici a aquest home fred!
Digues-li que, encara que he comès faltes,
estic disposat a reparar-les.
Parla-li amb el cor a la mà
per a què el perdó la mogui,
per a què comprengui que la meva salvació depèn del seu valor.

TOTS
On anirà a parar tot amb això?
De ràbia i enuig cremem!
Bullim de fúria i desesperació!
Aquest boig ens ha llevat tota alegria i llibertat.

LUZIO
Correré al costat de la teva germana.
Si les seves súpliques no estova el judici del Governador,
llavors l'ajuda et vindrà de mi.
Jo te salvaré.
Vaig, amic, al costat d'ella!

CLAUDIO
D'ella sola!
Oh, amic, corre al seu costat, fes via,
perquè la salvació vindrà d'ella sola!
Conec el seu prudent judici i la seva fidelitat, em brindarà ajuda. 

BRIGUELLA
Com els portaré fins a la ciutat?
El poble em sembla molt sospitós!
Les seves amenaces confonen el meu judici;
ai, ja voldria jo estar lluny d'aquí!
(Briguella i els guardians s'obren pas entre el poble,
amb gran esforç, duent-se els presoners)

Escena segona
(Claustre del Convent de les Isabelines. Per un lateral la vista s'estén al jardí del convent; per l'altre, l'església. En el centre, la porta gran)

COR DE MONGES
(fora de l'escena)
Salve Regina Coeli! Salve!

ISABELLA i MARIANA
(venint del jardí)
Diví assossec! Pau celestial
arriba a nosaltres i ens somriu!
De les penes mundanes, llargament plorades,
fugen els cors, amorosament units!

ISABELLA
Sanada, espero, està la ferida
que sempre vas ocultar a la germana;
si desitges consol, oh, confia als teus llavis
les penes tant de temps callades!
Ens estimàvem des d'edat molt primerenca,
però separades des de fa ja tres anys
ens va aconseguir separar, amarg destí;
Privada de la meva mare i del meu pare,
vaig cercar protecció entre aquests murs i
ara aquí et trobo entre el dolor i l'aflicció,
però calles sempre, no considerant-me digna
de participar del pesar d'una germana!

MARIANA
Oh, calla, de tu només és de qui
espero consol i afecte!
Quines altres penes coneix una dona,
sinó les de l'amor?
La infidelitat de l'home al qual jo estimava profundament
va destruir tota l'alegria de viure!

Ai, ja va beneir la mà del sacerdot
la secreta aliança del nostre amor;
però ell, que en altre temps arribés
a Sicília pobre i desconegut,
va guanyar el favor del Rei i va pujar tan alt
que, inflamat només d'ambició,
va rebutjar la callada felicitat de l'amor
i ben aviat em va abandonar, a mi, la seva esposa!

ISABELLA
(plena d'ira)
Ah, quina infàmia! Qui era aquest home?

MARIANA
Qui mana aquí ara, Friedrich!

ISABELLA
El conec, és un home fals, un hipòcrita...
Les dones ploram per la seva culpa
ja que no podem venjar-nos de tals homes!

MARIANA
Deixa'm les llàgrimes, m'he resignat al meu nou estat.
A canvi del fals amic, el cel m'ha donat una germana.
No deus afligir-te per mi.
Diví assossec, pau celestial ens ha estat donada i ens somriu!
Les doloroses penes fugen dels cors plens d'amor!

ISABELLA
Vull fugir d'aquest fals món,
ja que no puc destruir-lo,
on una maledicció ens persegueix,
i ningú s'oposa al desvergonyit
que pensa a poder humiliar, sense càstig,
als seus pobres súbdits.
No repara en els sofriments de la gent
que fan que la seva vida es consumeixi.

(Truquen a la porta gran)

ISABELLA
Estan trucant... No hi ha ningú que vagi a obrir?
Ves-te'n..., obriré jo mateixa!

(Mariana s'allunya, Isabella la segueix amb la mirada, corre rere ella i després l'abraça).

Pobra Mariana!

(Mariana surt. Isabella obre. Entra Luzio.)

ISABELLA
(cobrint-se amb el vel)
És un home... Espereu, aniré
a enviar-vos la portera.

LUZIO
No, per favor germana.
Digues-me: amb qui parlo?...
Sou la germana novícia,
la jove Isabella?

ISABELLA
Isabella, la busqueu?
Soc jo mateixa. I qui sou vós,
per a buscar-me aquí?

LUZIO
Oh, feliç casualitat! Soc Luzio,
amic de Claudio, el teu germà!

ISABELLA
Luzio? Vaig sentir sovint de vós,
de la vostra vida alegre i lleugera.

LUZIO
Per a això sóc aquí.
Isabella, salva al teu germà!

ISABELLA
El meu germà! Parla! Què passa?

LUZIO
Escolta'm!
El teu germà estimava Júlia...

ISABELLA
Ah, vergonya sobre ell! I l'ha deshonrada?

LUZIO
Oh, no! No és el cas.
Sent remordiments i vol reparar
la falta mitjançant una unió honesta;
però tu no coneixes una nova llei
ideada per la fugia de Friedrich,
segons la qual una falta tan petita
és castigada amb la mort!

ISABELLA
Amb la mort!

LUZIO
Sí, Isabella, Claudio morirà si tu mateixa no corres al costat de Friedrich
i pregues per ell i el plores fins aconseguir la seva clemència.

ISABELLA
Ah, el monstre, el malvat!
Déu em donarà força per a destruir-lo!
(Portada per l'apassionament, descobreix el seu rostre)

LUZIO
Oh, cel, que bella és!

ISABELLA
Et faré cas, tornaré encara una vegada més al món!

LUZIO
Per què només una vegada? Deixa el convent,
ets massa bella!

ISABELLA
No, mai deixaré el convent!

LUZIO
Mai ho deixaràs? Però ara sí ho has de fer,
per a alliberar el teu germà!

ISABELLA
La salvació del meu germà! Sí!
La vida del meu estimat germà
sigui confiada a la meva protecció,
haig de donar-li salvació
perquè ell confia fermament en mi!
Per a combatre l'hipòcrita,
cremo de passió.
Per a vèncer-ho valerosa,
Déu em donarà la força!

LUZIO
(cap a ell mateix)
Quins sentiments em desvetlla la núvia celestial!
Qui la miri, ha de rendir-se
als seus encants.
Com puc vèncer aquesta ardent passió?
Haig de sucumbir a ella,
em falten força i valor!

(A Isabella)

LUZIO
Ai, Isabella, fes via i mai tornis a trepitjar aquest lloc!

ISABELLA
Què voleu dir?

LUZIO
Déu no et va fer per a aquest món!
La passió que dus dintre teu se'n riu de la vida que triares
i fins i tot la teva mirada ho dóna a entendre.

ISABELLA
Ah, que atrevit!

LUZIO
Vine amb mi! M'ofereixo a tu!
Sigué's la meva esposa!
(Cau de genolls)

ISABELLA
Aixeca't, boig, parla: estàs en el teu judici?
Com t'atreveixes aquí a parlar-me així?
Aixeca't: si haig de seguir-te,
no siguis mai més tan insolent!
Mai, no, no! Mai més!
Ni una paraula!

LUZIO
Ai, ai, Isabella!
Està bé! M'has vençut ara,
res temis, però ara corre fora,
per Déu, quan el teu germà sucumbeix!

ISABELLA
El meu germà, sí, el salvaré!
Dóna'm la mà!

LUZIO
Aquí la tens, teva és.

ISABELLA
La vida del meu estimat germà
m'ha estat confiada, haig de donar-li salvació
perquè ell confia fermament en mi!
Per a combatre l'hipòcrita,
cremo de passió;
per a vèncer-ho valerosa,
Déu em donarà la força i la raó!

LUZIO
Quins sentiments em desvetlla la núvia celestial!
Qui la miri ha de rendir-se
als seus encants.
Com puc vèncer
aquesta ardent passió?
Haig de sucumbir a ella,
em falten força i valor!
(corren a fora)

Escena tercera
(Sala del judici amb tribunes i galeries. Briguella amb una colla de guardians que ell situa en els seus llocs, al costat de l'entrada).

BRIGUELLA
Quant triga!
Qui fa les lleis té dret de fer-se esperar.
Aquest serà un dia calent i quin és el pagament? Cap!
Ai, si jo pogués jutjar si més no una mica,
si jo pogués!...

Amb quin gust compliria llavors les meves obligacions,
amb quin gust,
i mai més exigiria cap sou.
La veritat és que soc bo, però només una vegada
voldria ser un bàrbar, completament un bàrbar!
No ve encara! Què deu fer?
Vull ser Governador en lloc seu, en la seva absència.
O és que només ell té dret a ser-ho?

(Als guardians)
Aquí, nois! Porteu-los!
Però un darrere de l'altre!

(S'asseu amb gravetat)

Ara arriba el meu millor moment!

(És portat Pontio)

Veniu més a prop, company!

PONTIO
Ja soc a prop. Ai, si estigués lluny!

BRIGUELLA
El teu nom, jove, digueu ja!

PONTIO
Amb molt de gust!
Creieu-me, en veritat, amb molt de gust:
em dic Pontius Pilatus!

BRIGUELLA
Pontius Pilatus? Espantós!
Seria horrible que trobassis la mort a la creu!

PONTIO
Signor, vos podeu canviar el meu nom.
Si els meus pares em van dir així,
això no pot incomodar-vos;
i si aquest nom és tan odiat,
jo hauria de purificar-ho!

BRIGUELLA
Purificar-ho... amb tal conducta,
amb el vil comerç de la beguda i de l'amor?
Sobre tu recau una fastigosa imputació,
que donaves recer a les parelles per a tota una nit.

PONTIO
Ai, no ho creieu!
Era per una hora...i ni tan sols això.

BRIGUELLA
Només per una hora! Només per una hora!
Pontio, t'estàs jugant el coll;
perdut estàs en tot cas!
Et privo dels teus drets i honra
i sigui el desterrament la teva sort!

PONTIO
Desterrament, sense drets ni honra!
Permeteu-me que em defengui,
Signor, què soc jo sense drets?
No, no pot ser!

BRIGUELLA
T'expatrio, t'expatrio!

PONTIO
Expatriat?
No ho entenc!

BRIGUELLA
(a la guàrdia)
Per a que ho entengui, tireu-ho fora!

PONTIO
Signor, escolteu-me!

BRIGUELLA
Silenci! Ni una paraula!
Endavant: fora!

PONTIO
Desterrat i sense honra,
no ho suportaré!

(Pontio és llançat fora)

BRIGUELLA
Un ofici difícil, haig de confessar-lo...
Però..., però vull veure l'alegria de Friedrich!

(És portada Dorella)

BRIGUELLA
Ah, ah, ets tu! Acosta't,
acosta't, més, vine més a prop!

DORELLA
Està bé, signor! Sóc aquí!

BRIGUELLA
Ja que l'amor, el Carnestoltes i el vi
estan terminantment prohibits per sempre...

DORELLA
(rient)
Ja, ja, ja, ja!

BRIGUELLA
Com se t'ha ocorregut
desobeir la prohibició?

DORELLA
(rient)
Ja, ja, ja, ja!

BRIGUELLA
No vas seduint als homes per totes bandes?

DORELLA
(rient)
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja!

BRIGUELLA
(saltant cap a ella)
Dimoni! Te'n rius de qui et parla?

DORELLA
Jo, signor!

BRIGUELLA
(retrocedint torbat)
Maledicció! Què és això?

DORELLA
(coqueta)
Ah, teniu paciència, jo t'ho diré!

BRIGUELLA
Aquesta petita picarona
en veritat em confon del tot;
ara, quan necessito assossec,
no sé bé què em passa!

DORELLA
Tan sols una mirada dels meus ulls
confon del tot al boig;
que poc necessito amb ell,
en això no m'he equivocat!

BRIGUELLA
Ah, oblido la prohibició!
Calma, Briguella, o ets mort!

DORELLA
Signor Briguella, continueu,
espero amb ansietat cada paraula de la seva boca.

BRIGUELLA
Confessa, criatura depravada:
quantes malifetes has comès?

DORELLA
Quines paraules tan insolents!

BRIGUELLA
I ara, abans de res, digues-me:
Respectes encara el pudor i la vergonya?

DORELLA
T'atreviràs a tractar-me
encara amb més falta de respecte?
Hipòcrita, boig, groller!
Com em parles amb aquest to!

BRIGUELLA
Aquest és el comportament davant un tribunal?

DORELLA
Què voleu dir?

BRIGUELLA
Ara ni jo mateix ho sé, guapa de cara.

DORELLA
Ara està perdut del tot,
igual que el seu deure de jutge;
vagi com li vagi,
ja no pensa més en el judici!

BRIGUELLA
Ara estic perdut del tot,
no sé com començar a jutjar,
perquè qui ha vist a aquesta picarona,
ja no pensa més en el judici!

(Briguella s'acosta a ella afectuós)

M'has vençut,
la meva funció de jutge ha acabat.

DORELLA
Heu trobat, doncs,
que sóc innocent?

BRIGUELLA
Que ets la més bella,
ho juro com a cristià.

DORELLA
Això me n'alegra!

BRIGUELLA
Ai, quin bé!

DORELLA
I ara?

BRIGUELLA
Em falta el valor!

DORELLA
Per a què?

BRIGUELLA
M'estic tornant boig!

DORELLA
Per què?

BRIGUELLA
Ai, ai, que esvelta, quina plenitud de bellesa!

DORELLA
I bé?

BRIGUELLA
No em continc més!

DORELLA
Enrere, descarat!

BRIGUELLA
Dorella!

DORELLA
Endavant, al judici!

BRIGUELLA
Però, escolta...

DORELLA
Ara, ni una paraula més!

ANTONIO, PONTIO, ANGELO, DANIELI i el POBLE
(des de fora, davant de la gran porta central; violent i creixent tumult)
Obriu, obriu! Quant durarà això?
Compliu amb la vostra obligació,
no ens feu esperar més aquí;
durarà una eternitat?
Obriu; si no, tirarem a baix la porta!

DORELLA
Això té gràcia! Què farà ell?
Què perplex està,
no sap per on sortir,
l'obligació ho arrossega a un costat,
l'enamorament tira d'ell cap a mi!

BRIGUELLA
Què faig ara?
Per on sortir?
Quina situació!
Aquí, un fracàs amorós! Allà, l'obligació!
I la gentussa a la porta!

(Briguella fa tota mena de gestos estranys per a defensar-se com ara aixecar un parapet amb cadires i taules, fer-se envoltar pels guardians i altres per l'estil. Des de fora, forts cops contra la gran porta central. La porta salta, tots es precipiten dins la sala)

Escena quarta

ANTONIO, PONTIO, ANGELO, DANIELI, POBLE i els PRESONERS
Som-hi, és l'hora?
Duis qui deu presidir el judici.

BRIGUELLA
Ah, quin rebombori, quina fúria!

DORELLA
Ah, quina por! Es tornarà boig!

(Friedrich entra en companyia de diversos alts funcionaris de l'Estat.)

FRIEDRICH
Ordre! Què és el que veig?
Briguella, parla, què ha succeït?

BRIGUELLA
Disculpeu, volia estalviar-vos fatigues,
vaig celebrar judici, vaig trobar resistència...

TOTS
Ahhhh....

FRIEDRICH
Atén el teu deure, però mai
has d'atrevir-te a res més! Silenci!
Respecteu la llei!

TOTS
Calmeu-vos ara i aneu en compte que aquest home no fa broma.

FRIEDRICH
Que comenci el judici i que ningú molesti!

(S'avança una diputació de joves nobles; Antonio, al capdavant, fan lliurament a Friedrich d'una sol·licitud de súplica).

ANTONIO
Vinc en representació del poble
per a presentar-vos aquest escrit;
preguem que el Carnestoltes,
prohibit per vós, sigui permès.
Palerm no viu sense alegria!

TOTS
Ens adherim al prec,
deixeu que ens sigui permesa la diversió!
Preguem que el Carnestoltes,
prohibit per vós, sigui permès.
Palerm no viu sense alegria!

FRIEDRICH
(trenca amb vehemència la fulla)
Sigui aquesta la resposta al prec!
Poble abjecte! Esteu, doncs, enfonsats
del tot en el fangar dels plaers,
en el fang de la concupiscència?
Només aspireu al plaer, a la diversió,
només sabeu viure en l'embriaguesa i la luxúria!
El vostre impuls pecaminós em repugna.
Quan en la seva benevolència el Rei em va cridar,
li vaig donar a conèixer el meu sentir,
ell la va sentir en veritat tan profundament com jo!
Quan va haver de marxar a Nàpols,
em va deixar com a representant seu
i em va encarregar l'intent de millorar-vos!
Coneixeu la llei que he dictat
i cuidaré estrictament que tothom la compleixi!
Seré un dic per a la vostra passió,
refredaré en vosaltres el criminal ardor
que us abrasa com un vent del desert!
Us lliuraré purs al Rei!

TOTS
Amb quina unció parla l'home,
el diable l'inspira!

FRIEDRICH
Ara, que comenci el judici! Porteu als presoners!

(És portat Claudio. Friedrich ho observa amb mirada dura)

FRIEDRICH
Vós sou Claudio! Us conec per aquesta mirada que es burla
de la virtut i la decència.

CLAUDIO
Amb quina duresa jutjau petites faltes de les quals
el jovent no som conscients!

FRIEDRICH
Oh, quina vergonya! Aquesta frivolitat
és el que reprovo com el vici mateix.
Ni un pas cediré davant la llei!

CLAUDIO
Però, penseu un poc... Perquè he estimat, he faltat la llei?

FRIEDRICH
Calla! Tu i Júlia sereu comdemnats a mort!

TOTS
A mort! Oh, Déu, quin cruel destí!

BRIGUELLA
A mort! En veritat un final terrible!

(Isabella entra amb Luzio i s'obre pas entre la gent)

ISABELLA
Primer aniré jo a la mort, soc la seva germana!

DORELLA, ANTONIO, PONTIO, ANGELO, DANIELI, BRIGUELLA i el POBLE
Ah, la seva germana, escolteu-la!

LUZIO
Heus aquí a la seva germana, escolteu-la!

CLAUDIO
Només tu pots salvar-me!

LUZIO
Ella és el déu que t'alliberarà!

ISABELLA
Allò de què jo sigui capaç com a fidel germana,
sigui consagrat completament a la teva salvació!
Us prego, Senyor, audiència privada;
però feu que els altres s'apartin!

FRIEDRICH
Per a res serveixen ja llàgrimes de dona.
Però bé... (assenteix)
Però vosaltres, quedau-vos aquí!

ISABELLA
Feis que marxin; no vull parlar al jutge, vull parlar al vostre cor.

FRIEDRICH
No pot ser!.

ISABELLA
(amb sorna)
Teniu por d'una dona?

FRIEDRICH
(colèric)
Marxeu!
(al poble)

TOTS
Anem-hi, deixem-los sols;
vulgui Déu que ella ho aconsegueixi!

(Tots surten menys Friedrich i Isabella)

FRIEDRICH
Endavant, parla doncs! Què has de dir-me?

ISABELLA
Si coneixes el dolor de l'òrfena
que implora per la vida del germà,
no podràs rebutjar mai
a la que llavors quedarà abandonada sense consol!
Oh, obre a l'amor d'una germana el teu cor,
deslliura'm del meu dolor mitjançant la gràcia!

FRIEDRICH
Honra l'amor d'una germana,
però no puc tenir clemència cap a ell!

ISABELLA
Menysprees aquest altre amor
que Déu ha creat;
la vida no tindria cap estímul
si no existissin l'amor i la passió!
La natura va donar bellesa a la dona,
a l'home, vigor per a gaudir-la.
Només un boig, un hipòcrita
cerca ser inaccessible a l'amor!
Obre el teu cor a l'amor terrenal
i sigues clement amb el meu dolor!

FRIEDRICH
Que càlid el seu alè, que eloqüent el seu to!...
No soc un home? Ai de mi, ja flaquejo!

ISABELLA
Oh! Va estar tancat sempre el teu cor?
Mai va entrar l'amor al teu pit?
Mai t'ha envoltat la seva màgia
amb el seu sofriment i el seu goig?
Si alguna vegada una dona va aconseguir
commoure el teu fred judici,
si alguna vegada et van envoltar uns braços,
si alguna vegada et vas lliurar a l'amor,
oh, obre ara a la súplica el teu cor,
mitjançant la gràcia, acaba amb el meu dolor!

FRIEDRICH
Sentir això de la seva boca, és massa!
Em bull la sang, estic fora de mi.

ISABELLA
Oh, clemència per al meu germà!

FRIEDRICH
Fos està el gel,
davant el seu valor cedeix el meu orgull!
Aixeca't, deixa'm caure als teus peus!

ISABELLA
No fins que no dispensis la gràcia!

FRIEDRICH
El teu germà està lliure! Però tu,
que vas despertar en mi l'ardor infinit,
com l'apagaràs?

ISABEL
Què dieu?

FRIEDRICH
Tu has revelat en mi
una passió que mai vaig experimentar.
Aquest amor del qual tu parles,
el sento amb tot ardor per tu!
El teu germà serà alliberat,
si tu em mostres els plaers
que ell va conèixer en el seu delicte!

ISABEL
Déu meu! Què sent?
Fins on arriba la teva hipocresia!
Què vols? Digues-m'ho clarament!

FRIEDRICH
Consumar el meu amor amb tu!
Llavors, Claudio serà lliure.

ISABEL
Desvergonyit! Et detesto!
Veniu aquí!

(Crida en direcció a la portes)

Aquí! Poble enganyat ! Veniu aquí!
Trenqueu les portes, escolteu-me!
Aquí! Vull desemmascarar davant tots
al major dels hipòcrites!

FRIEDRICH
Dona, estàs boja?

ISABEL
No impediràs que em sentin!

FRIEDRICH
Què pretens?

ISABEL
Veniu aquí, poble de Palerm!
De pressa, aquí!

(Tots entren precipitadament i en desordre a la sala)

TOTS
Què ha passat?
Què són aquests crits?

ISABEL
Vull que conegueu a un hipòcrita!

FRIEDRICH
Pensa el que fas!

ISABEL
Vull mostrar-vos a un pocavergonya!

FRIEDRICH
Escolta'm!

TOTS
Què és el que passa? Què és?

ISABEL
Coneixeu al major dels malvats
Veniu aquí!

FRIEDRICH
Pensa el que fas!
Escolta'm! Parles en va!

(L'empeny violentament)

Tingues en compte qui soc jo,
i com has arribat tu fins aquí!

ISABEL
Deixa'm, miserable!

FRIEDRICH
Escolta'm!
Digues-me, boja qui et creurà?
Ara mateix diré
que tot ha estat un ardit
per a provar la teva virtut!

ISABEL
Oh, infame! Provaré les teves calúmnies!

FRIEDRICH
Si els parles de la meva duresa, del meu rigor
o fins i tot de la meva crueltat... et creuran.
Però si els contes una història d'amor,
se'n riuran de tu.

ISABEL
Déu meu! Estic enfonsada!

FRIEDRICH
Tingues calma. Sigues prudent i calla.
Parlar només et portarà problemes!

(Isabel es queda en silenci. El poble i altres persones s'acosten a ella amb gestos d'amabilitat)

TOTS
Parla, Isabella! Què et passa?
Ens has cridat i aquí estem!

(Isabella fa posat d'acomiadar-se d'ells).

Calles! Què hem de pensar?
Calla enmig del seu dolor...
Què és el que ell li haurà dit?
Tenim el pressentiment que li ha fet una cosa terrible.

FRIEDRICH
Amb aquest dolor,
em sembla encara més bella.
Contemplant-la ara,
s'encén encara més la meva luxúria!

BRIGUELLA
Ben segur no és cosa de riure
el que li ha hagut de fer.

ISABELLA
Estic cremant de ràbia i vergonya,
em sento tan miserable i tan feble!
Oh, si el pogués destruir,
descobrir la seva hipocresia!...
Si el pogués portar a judici
i castigar-ho amb la mateixa llei
que ell ara està menyspreant.

Haig de ser jo la víctima?
Oh, Mariana, vas ser enganyada!
Mariana! Mariana!

(S'aixeca de sobte com a moguda per una idea sobtada)

Mariana, oh, llum divina!
Quin magnífic pla se m'ocorre!
La seva pròpia esposa anirà en el meu lloc,
el sorprendré durant l'acte
i aconseguiré que el detinguin.
Victòria! Victòria!
Estàs perdut.
Una dona et llançarà la teva pròpia xarxa!

FRIEDRICH
Bé, Isabella, parla.
Què has decidit? No estiguis indecisa.

ISABELLA
M'has enfonsat del tot.
Què puc jo fer?
Només soc una pobra dona...

FRIEDRICH
Cedeixes? Tinc esperances?

ISABELLA
És que hi ha alguna altra possibilitat?

FRIEDRICH
Llavors, m'ho promets?

ISABELLA
Ho prometo.

FRIEDRICH
Ets encantadora!
Digues-me, com i on.

ISABELLA
Us ho donaré per escrit.

FRIEDRICH
Estic ja impacient!

ISABELLA
I què passa amb el meu germà?

FRIEDRICH
La mateixa nota que tu em manis serà
el salconduit per a la seva llibertat.

ISABELLA
Llavors, seré teva!

FRIEDRICH
Ah, haig de contenir-me!

ISABELLA
Està atrapat!
El meu ardit funcionarà.
Has de refredar el teu ardor,
perquè de mi no aconseguiràs amor.
Cauràs en el parany
per la teva bogeria i la teva hipocresia!
Em venjaré
i alliberaré a tots de les seves cadenes!

FRIEDRICH
A la fi aconseguiré
el que tant he desitjat!
Podré satisfer la meva passió,
i gaudir d'un plaer de déus.
I si caigués en el més baix,
i allà arribés a trobar la fi
el plaer que trobo en tu,
compensarà totes les meves penes!

DORELLA, LUCIO, CLAUDIO, ANTONIO, PONCIO, ÁNGEL, DANIELI, POBLE
Estem tots confosos.
És això seriós, o és bogeria?
Tenim la impressió que aquí s'està ocultant alguna cosa.
Sigueu més tolerant, si us plau.
Comenceu la vista de la causa.
Indulteu-nos i deixeu-nos en llibertat!

BRIGUELLA
Quina cridòria!
Vós voleu...

FRIEDRICH
Tal com vaig dir!...

BRIGUELLA
Bé!

FRIEDRICH
Que es compleixi la sentència.
No vull desviar-me de la llei!

TOTS
És inflexible i cruel!

BRIGUELLA
Ja veieu ben clar on esteu!

CLAUDIO
Oh, germana, quina desgràcia!

LUCIO
Parla Isabella! Què ha passat?

CLAUDIO
Digues, no ha cedit davant les teves súpliques?

LUCIO
No ha canviat res la seva bogeria?

ISABELLA
Estigueu tranquils i alegres!
El que esteu veient és tot broma.
Aquest home és un bon amic,
i un home alegre,
encara que no ho reconeix!

LUCIO
Ha hagut de tornar-se boja!

CLAUDIO
Fins a on l'ha portat el dolor!

ISABELLA
Rieu i alegrau-vos tots amb mi!
Soc siciliana!
Aviat desapareixerà aquesta bogeria.
Us alliberaré gràcies a un joc!

TOTS
Què és això? S'ha tornat boja!

FRIEDRICH
Isabella, digues-me què faràs?
Què haig de pensar? Estàs boja?

ISABELLA
No ho sabeu? Soc una dona,
i m'alegro en pensar en demà a la nit!

FRIEDRICH
Oh, felicitat! Demà a la nit!

ISABELLA
Així serà. Us enviaré la nota
que us dirà com i on.
Només haureu d'acudir!

FRIEDRICH
Haig de contenir-me!

ISABELLA
Com està! Està atrapat!
El meu ardit funcionarà!
Has de refredar el teu ardor
perquè de mi no aconseguiràs amor.
Cauràs en el parany,
per la teva bogeria i la teva hipocresia.
Em venjaré, i alliberaré
a tots de les seves cadenes!

FRIEDRICH
A la fi aconseguiré allò que tant he desitjat!
Podré satisfer la meva passió,
i gaudir d'un plaer de déus.
I si caigués en el més baix,
i allà arribés a trobar la fi,
el plaer que trobo en tu
compensarà totes la meva penes!

TOTS
Què és això? S'ha tornat boja!
Ens duu a tots a un remolí de bogeria.
Però tant de bo, passi el que passi,
aconsegueixi deslliurar-nos d'aquesta tirania!

Fi de l'ACTE I

ACTE II

Escena primera
(Jardí de la presó)

CLAUDIO
(tot sol)
On estarà Isabella?...
Ella m'anunciarà el meu destí...La mort?
Oh, Júlia, t'abandonaré
i et quedaràs sola amb el teu dolor!
La pena et partirà el cor!

(Entra Isabella)

Ah, Isabella, estimada! Parla!
Quines notícies em portes?

ISABELLA
Et porto un bon regal.
Tu seràs el cavaller del meu honor!

CLAUDIO
Què és el que sento?

ISABELLA
Jutja tu mateix el que et diré.
El que va dictar la llei que et condemna
és un monstre, un tirà;
no hi ha major hipòcrita que Friedrich;
escolta el que va passar:
En veure'm prostrada als seus peus
se li va despertar una passió boja per mi.
Llavors va prometre perdonar-te la vida
si abans aconseguia deshonrar-me!

CLAUDIO
Quina infàmia! És un canalla!

ISABELLA
(a part)
Bé, el meu pla està ja en marxa,
per a provar la seva força
i si mereix viure...
Però no diré res del que intent!

CLAUDIO
Oh, Isabella, quina vergonya!

SABELLA
Claudio, suportaries la deshonra?

CLAUDIO
Viuria només gràcies al teu sacrifici!

ISABELLA
Llavors mor pel meu honor!

CLAUDIO
Sí, no m'espanta la mort!

ISABELLA
T'espera la millor recompensa!

CLAUDIO
Sí, moriré per amor i per honor!
En la mort sacrificaré la meva joventut
i amb l'impuls més encès
lluitaré com un heroi!
Tu hauries donat la teva vida per mi...
jo vaig ara a morir pel teu honor.
Així poso fi als meus problemes
i amb si una gran gesta!

ISABELLA
Vas a morir per amor i per honor
En la mort sacrificaràs la teva joventut.
Amb l'impuls més encès,
lluitaràs com un heroi.
Però jo salvaré la teva vida,
i em sacrificaré per la teva llibertat!
A tu, per aquesta noble gesta,
t'espera molta honra i felicitat!

CLAUDIO
Sí, moriré per amor i per honor!
En la mort sacrificaré la meva joventut.
Amb l'impuls més encès,
lluitaré com un heroi!
Tu hauries donat la teva vida per mi...
jo vaig ara a morir pel teu honor.
Així poso fi als meus problemes
i amb si una gran gesta!

ISABELLA
Germà, ara, escolta'm!

CLAUDIO
Isabella, fes-me una abraçada!
Adeu, rep aquest petó de comiat.
Així expiaré les culpes de la meva vida
de la qual em separarà la mort!

ISABELLA
Porta't com un home!

CLAUDIO
Si pogués veure-la,
abans que m'arribi la mort!
Mort esgarrifosa que trenca
totes les belleses i alegries
que acompanyen a la vida.

ISABELLA
Què vols dir?

CLAUDIO
Solament perquè he estimat!...
No és massa dur, Isabella?

ISABELLA
Per Déu, què vols dir?

CLAUDIO
Tu vius en el convent
i no coneixes les belleses del món...

ISABELLA
Claudio!

CLAUDIO
Germana, aconsegueix la meva llibertat!

ISABELLA
Però què sento?... Com?...
Deshonrant-me?

CLAUDIO
Em condemnes perquè he pecat?
Què poc val per a tu la meva vida!

ISABELLA
La teva vida? I l'honor de la teva germana?
Covard, desvergonyit!
Miserable! Tu no ets el meu germà!

CLAUDIO
Germana!

ISABELLA
No tens coratge ni valor!...
No mereixes compassió!

CLAUDIO
Escolta'm!
Va ser només un moment de feblesa!

ISABELLA
Covard! Aparta't de mi!

CLAUDIO
Estic penedit!

ISABELLA
No et crec!
Eh, carceller, afanya't,
torna a tancar al presoner!

(Poncio entra amb alguns guardians)

CLAUDIO
Què fas?

PONCIO
Anem, senyor!

CLAUDIO
Deixa'm!

ISABELLA
Porteu-vos-ho!

PONCIO
Eh, vosaltres!

CLAUDIO
Germana, estic penedit!
Torno a tenir valor una altra vegada.
Ara ja no temo la mort...
Mira la passió que em crema!

ISABELLA
No crec en el teu penediment!
Et comportes com un covard!
Ja no et tinc afecte de germana!
Mai t'he conegut!

CLAUDIO
Germana! Isabella!

(els guardians s'emporten a Claudio a la presó)

ISABELLA
(sola, es mou inquieta d'un costat a un altre)

Així sigui! La seva covardia i indecisió
serà castigada de manera que,
mentre jo ho poso fora de perill,
no sabrà ell quin serà el seu destí...

Quant al destructor de la meva virtut,
li vaig preparar un parany que el castigarà
per la seva maldat i bogeria!
El pla és bo; cridaré a Mariana...
li explicaré com pot atrapar
a l'ocell que va volar.
Ella és la seva esposa i no dubtarà.
Aquesta nit els prepararé una cita.
El Carnestoltes que ell mateix va prohibir,
comença avui... haurà de disfressar-se
i infringir per segona vegada la seva llei.
Ell vindrà disfressat i es trobarà
amb Mariana qui el portarà a un lloc apartat
per a una vegada allà donar-se a conèixer,
i obligar-lo a casar-se una altra vegada
lliurant-ho a la meva mercè.
El salconduit per al meu germà,
que aconseguiré aquesta tarda,
el retindré, així Claudio purgarà
la seva falta amb la por a la mort!
Victòria! El Pla està complet!
Joc amb la mort
com si fos una broma,
i espero amb aquesta astúcia
aconseguir venjar-me!

(Entra Dorella)

Dorella, ara que tu ets lliure...
Voldries entrar al meu servei?

DORELLA
Heu obrat meravelles.
Us ho agraeixo i vull servir-vos.

ISABELLA
Llavors, pressa!
Lliura aquesta carta a Mariana,
i aquesta altra la hi portes al governador.
Has d'aconseguir entrar en el Palau.

DORELLA
Serà molt fàcil...Briguella està
perdudament enamorat de mi.

ISABELLA
Briguella? Senyor i criat?
Doncs, què bé!
No veres Lucio?

DORELLA
No el vaig veure;
Déu sap per on serà!

ISABELLA
Digues-me.
És Lucio tan voluble com diuen?

DORELLA
Sí, i encara més!
No hi ha una sola dona,
aquí a Palerm,
a qui no hi ha tingut
l'atreviment d'acostar-se.
També em corteja a mi!

ISABELLA
Què dius?

DORELLA
És totalment impetuós.
Els seus juraments, promeses,
sol·licituds, carícies...Són falses!
És infidel com cap!

ISABELLA
Que voluble, haig de reconèixer-ho!
Però... Qui truca a la porta?

DORELLA
Si parles del dimoni,
segur que apareix... És Lucio!

(Lucio entra i s'acosta galantment a Isabella sense advertir Dorella)

LUCIO
Quina sort tinc, Isabella,
de tornar-vos a veure una altra vegada aquí!

ISABELLA
Moltes gràcies!

DORELLA
Aquí està també Dorella!

LUCIO
(apart)
Aquesta, ara com ara, pot marxar!

(a Isabella)
Volgués saber del vostre germà...
com ha anat tot?

ISABELLA
Tinc les millors notícies.
Avui mateix serà posat en llibertat!

LUCIO
Què intel·ligent sou!
Us admiro pel que heu fet!

DORELLA
Això ja és massa!...
Ell que es va portar com un incrèdul
es presenta ara com a devot!

LUCIO
(cada vegada més confús)
No sé què vols dir amb això!...

DORELLA
Espera i t'ho diré:
Ja no et recordes de les teves promeses,
els petons, les carícies, els juraments?

LUCIO
Com puc recordar-me d'això?

DORELLA
Oblides la teva promesa de matrimoni?

LUCIO
Per Déu!
Com recordar-me d'una cosa així?

ISABELLA
Veig que oblideu les vostres promeses!

LUCIO
(a Isabella)
No... jo no ho... Ho juro!

DORELLA
Amb aquest ja són mil els teus juraments!

LUCIO
(en forma evasiva)
No barregem les coses...
Claudio, serà avui posat en llibertat?

DORELLA
No amic, no canviïs de tema.
Com a prova de les teves promeses,
reconeixes aquesta carta?
reconeixes aquest anell?

ISABELLA
Oh, quina bella prova d'amor!

LUCIO
No! Això és pura descaradura!

DORELLA
Llavors, ho negues?

LUCIO
No et conec!

DORELLA
Ai de mi!

ISABELLA
Escolteu doncs com parla l'amor!
Ha estat molt malament, senyor,
que hàgiu abandonat a aquesta pobra;
es veu molt clar, pel seu dolor,
que us porta dins del seu cor.

DORELLA
En veritat ha estat molt mala acció, senyor,
el que m'abandonéssiu.
Per les vostres promeses jo creia que
estàveu enamorat de mi!

LUCIO
(per a si)
Ja començo a estar marejat,
no estava preparat per a aquest embolic.
De tot això veig clar
que aquestes dues volen arreglar la meva vida.

ISABELLA
Sou un pocavergonya, per descomptat.
Heu tingut la descaradura de donar-me
el vostre cor i la vostra mà,
estant ja compromès amb una altra!

DORELLA
Què és el que sento?

LUCIO
Oh, quin escarn!

ISABELLA
No em vau dir potser que deixés
el convent pel vostre amor ?

DORELLA
Malvat!

LUCIO
Però vós no voleu tornar a ell!...

ISABELLA
He de tornar i fer molta penitència
perquè, abans,
m'hauré vist obligada
a cometre un enorme delicte.

LUCIO
Un altre delicte! Parleu, quin?

ISABELLA
Sapigueu-ho doncs!
Friedrich vol que faci amb ell
el mateix delicte pel qual es castiga
el meu germà!

LUCIO
Dimoni! No és possible!
Què hipòcrita!... I vós?

ISABELLA
Si vull salvar al meu germà
haig d'accedir aquesta mateixa nit!

LUCIO
Horrible, no pot ser!
Vull morir pel vostre honor!

ISABELLA
(per a si)
Bé, el seu amor sembla veritable!...

LUCIO
I si sobrevisc a la lluita
aniré per tots els carrers
i cridaré de casa en casa
que Friedrich és un hipòcrita
i un horrible tirà!

ISABELLA
Ja vaig pensar en això, però s'haurien rigut de mi.
Qui hauria cregut Friedrich enamorat de mi?
Calmeu-vos, la ràbia no serveix de res!

LUCIO
Clar que estic furiós!
És això el que voleu dir Isabella?

DORELLA
Ves-te en pau... què t'importa a tu?

LUCIO
(a Isabella)
Per Déu!
Què haig de creure de vós?

DORELLA
Ves-te'n en pau! Què t'importa a tu?
Un home intel·ligent actua
com si no sabés res.

LUCIO
Em tornaré boig! Quina vergonya!

ISABELLA
(per a si)
Dins de l'apassionada excitació
es troba el més bell amor.
Ara està torturat i desesperat,
però jo encara em riuré d'ell!

DORELLA
(per a si)
El que ara ho té tan excitat
no és en realitat més que un joc.
Ell està ara preocupat per ella,
però ella està burlant-se d'ell!

LUCIO
(per a si)
Sento el meu cor excitat per la ira,
i ple d'horror i por.
Estic que exhal verí i flames
i, a sobre, ella s'està burlant de mi!

(Dorella surt. Lucio s'asseu en un banc, ple de fúria. Entra Poncio)

ISABELLA
Escolta, amic, el que et demanaré:
Abans d'aquesta nit,
Friedrich et donarà un document
que concerneix el meu germà Claudio.
Però no li ho donis a ell.
Busca'm després en el Corso
i dona-me'l a mi.

PONCIO
Això no puc fer-ho!

ISABELLA
(tirant-li una bossa de diners)
Per què no, ximple?

PONCIO
(recollint la bossa)
Bé, crec que sí que pot fer-se!

ISABELLA
Llavors, ves amb compte.
Adeu, signor!...
Fins a aquesta nit.

(Isabella se'n va)

LUCIO
(salta com un possès)
Aquesta nit! Sí, aquesta nit!...
Serà divertit!
M'ho puc imaginar...
Oh, dones!
Vaig estar jugant amb vosaltres,
i ara vosaltres jugueu amb mi.
Maleïdes sigueu!

(corre cap a Poncio, que ho ha estat observant amb estranyesa)
Qui ets tu?

PONCIO
(aixecant-se)
Esteu boig?
Quin comportament és aquest?

LUCIO
Maledicció! Poncio!
Com has arribat aquí?
Estàs detingut?

PONCIO
No estic detingut.
Soc el carceller!

LUCIO
És a dir,
que han nomenat carceller
al major brivall de tota Sicília!

PONCIO
Cuideu la vostra llengua!
Digueu-me què podia jo fer?...
Totes les tavernes estan tancades,
tots es comporten correctament...
El meu negoci està arruïnat!
Com anava a començar de nou?
Es necessiten guàrdies,
se m'ofereix un lloc
en la vostra alta societat,
i així he arribat a ser carceller.

(Lucio riu amargament)

Què hi ha aquí de divertit?
M'he fet virtuós,
protegeixo la virtut i vigilo
als que porten vida llicenciosa

LUCIO
Està bé!
S'ha de recórrer a la xusma,
quan s'intenta fer canallades.
Porta'm on està Claudio!

PONCIO
No pot ser, signor!

LUCIO
T'ho demano una altra vegada!
Haig de parlar-li i demanar-li
que sacrifiqui la seva vida
abans que l'honor
de la seva germana!

PONCIO
Deixeu en pau la vida de l'un i l'honor de l'altra!
Ningú pot visitar-ho!

LUCIO
(per a si)
Aquest canalla em torna boig!
(agarrant-ho)
Cedeix d'una vegada, brètola,
o si no t'escanyo!

PONCIO
(cridant)
Auxili! Auxili! Aquí! Aquí!

(arriben diversos guàrdies)

Arresteu a aquest criminal!
Agafeu-ho i porteu-ho a la presó.
Al forat, al forat!

LUCIO
El desvergonyiment d'aquest home
em posa furiós!

(Li pega. Els guàrdies es tiren sobre Lucio. Resisteix durant un temps, aconsegueix derrocar a Poncio i surt saltant pel mur)

PONCIO
(mentre els guàrdies l'aixequen i l'ajuden)
Cada ofici té els seus desavantatges...
me n'adono ara.
Jo creia que només havia de
repartir trompades,
i en comptes d'això,
el que rep porrades soc jo!
Igual que abans! Quin fàstic d'ofici!

(Surten tots)

Escena segona
(Una habitació en el palau de Friedrich, que està tot sol)

FRIEDRICH
És tard, i encara no he rebut
cap nota d'Isabella!
Desitjo la cita tant com la meva salvació.
Què lluny he arribat per aquesta dona!
Infeliç de mi!
A on ha anat a parar el sistema
que jo mateix havia muntat?
El seu càlid alè ha bastat perquè
tot es fongui com el gel
en arribar la primavera.

Oh, aquest amor m'esclavitza;
la seva força m'obliga a oblidar
el meu deure i fins al meu honor!
Jo mai vaig estimar.
I qui ho sap bé és Mariana
a la qual vaig ser infidel i vaig abandonar, però...
quan Isabella em va descobrir la passió,
la meva fredor es va fondre en mil llàgrimes.

Sí, calent com el vent del sud
crema en el meu pit la flama.
I encara que aquesta passió em destrossi
vull gaudir d'aquest càlid plaer!

(Entra Briguella, juntament amb Dorella, que lliura una nota a Friedrich. Tots dos es queden dempeus a la porta)

Isabella... aquesta nit...
a la sortida del Corso...
Com!... Disfressat?...
Em contesta que sí!
Oh, felicitat, encant celestial,
avui serà meva la més bella!
Donarà satisfacció a la meva passió,
em donarà tot el seu amor!

Disfressar-me?...
Faré el que jo mateix he prohibit?
Infringiré la meva llei una altra vegada?
Però no és això el més segur?
No m'espera potser la felicitat?
No serà avui meva la més bella?
No retrocediré davant un altre delicte!
Deixaré realment lliure a Claudio?...
Pot la llei estar sotmesa a la passió?
Abans seria jo mateix víctima
de la llei, abans vull morir!

(Signa una sentència i la lliura a Briguella)

Claudio, moriràs i jo et seguiré!
Què turbadors són els pensaments
que m'assalten com a dimonis!
La sang em bull en les venes,
no soc conscient de mi mateix.
M'esperen turments i alegries.
Després de la passió ve la mort.

Vull fer-la meva i abraçar-la,
i oblidar-me de Déu i de l'infern!

(surt)

DORELLA
Adeu, signor Briguella...
que els sants us protegeixin!

BRIGUELLA
(retenint-la)
Queda't un moment!

DORELLA
Deixa'm!

BRIGUELLA
No, no puc contenir-me més!
El governador pot manar penjar-me demà...
A l'infern amb la seva prohibició d'estimar!...
Estic bojament enamorat de tu
i això m'ha fet perdre
totalment el judici!

DORELLA
Oh, quina llàstima! Tu m'estimes?

BRIGUELLA
Fins a la bogeria!
Podrem veure'ns en algun lloc?

DORELLA
Què? Una cita?...
Bé...
Vine aquesta nit a la sortida del Corso!

BRIGUELLA
Maledicció!
Allà hi ha sempre molta gent!

DORELLA
No importa!
Has d'anar emmascarat.
Jo també hi aniré.

BRIGUELLA
Això em costarà el coll!
El Carnestoltes està prohibit...
No m'atreveixo!

DORELLA
No siguis ximple...
No serem els únics.
Altres persones, com nosaltres,
aniran també disfressats

BRIGUELLA
No vull fer-ho!

DORELLA
Llavors, ves-te on tu vulguis...
Addio!

BRIGUELLA
Sí, sí, m'emmascararé
i em disfressaré de dalt a baix!
(per a si)
Per tots els Sants!
Aquesta picarona ho aconsegueix tot de mi.

DORELLA
Jo aniré disfressada de Colombina,
i tu et disfresses de Pierrot
perquè pugui reconèixer-te.

BRIGUELLA
Ai de mi!... De Pierrot!

DORELLA
Basta per ara...
Adeu, fins a la nit!
Adeu, el meu gentil Pierrot!

(Li fa un petó precipitadament i surt)

BRIGUELLA
(La mira meravellat)
I només ha estat un petó! Un petó!
I el governador el vol prohibir?
A l'infern amb la seva prohibició d'estimar!
Si ell pot reprimir-se
és perquè és alemany.
Jo soc sicilià i de vella família!
Però per què haig de disfressar-me?
És que així augmentarà el meu atractiu?...
Sants del Cel, si m'agafen,
ja hauré tingut bastant amor!

(Surt)

Escena tercera
(Sortida del Corso. En primer terme, cases de diversió envoltades de tanques; una botiga de refrescos oferts per Danieli. Al fons es veu tota l'avinguda del Corso. Ángel, Antonio, Danieli a la seva botiga, gran quantitat de gent, nois i noies emmascarats, màscares italianes característiques, etc. Regna gran animació. És de nit)

ANTONIO
Bé, valentes joves,
per unanimitat hem decidit
celebrar alegres el Carnestoltes
malgrat l'estúpida prohibició!

POBLE
Estem ja preparats per a la festa,
que comencin aviat les desfilades!

ANTONIO
Les dones de Palerm
volen gaudir amb nosaltres!

DANIELI
Vosaltres, emmascarats! Atenció!
Escolteu el que us dic!

(Tots es dirigeixen cap a la seva botiga)

Ofereixo tot el que tinc,
tot el meu celler ple de vi!
Vegem qui és capaç d'impedir
que gaudim del Carnestoltes!

ÁNGEL
Ben dit!

ANTONIO
Anem!
Que comenci ja la festa!

ÁNGEL
Després anirem tots al Corso!

DANIELI
Que vingui tot Palerm a divertir-se!

(Danieli serveix vi i refrescos. Tots beuen i riuen)

ANTONIO, ÁNGEL, DANIELI, POBLE
Alegrem-nos tots en la festa!
Que el vi ens satisfaci d'alegria!
Mentre tota Itàlia s'omple de goig,
nosaltres donem nova vida a Sicília.

(Entra Lucio)

LUCIO
Vosaltres, gent alegre!
Qui sou?

ANTONIO
Oh, Lucio!

ÁNGEL
Se't saluda!

ANTONIO, ÁNGEL, DANIELI, POBLE
Siguis benvingut!

LUCIO
Així us trobo?...
Preparant el Carnestoltes
més salvatge i frenètic
que mai s'hagi vist.
Vosaltres, dones, siau benvingudes!
Us cantaré una cançó de Carnestoltes,
la més boja de totes les cançons.

ANTONIO, ÁNGEL, DANIELI, POBLE
No serà tan boja com tu!
Som-hi, canta-la!

(Durant la primera i darrera part d'aquest fragment es balla en escena una frenètica dansa típica siciliana)

LUCIO
Vosaltres joves, escolteu!
Tralalalalala!
Llevau-vos els vestits de treball!
Tralalalalala!
Poseu-vos les màscares i les jaquetes!
La!
Ompliu-ho tot de confeti!
La!
Avui comença el Carnestoltes,
i cadascun sap el que cal fer!
Tralalala, veniu aquí!
Eh, gent! Tralalala!
Tot és diversió i alegria!

ANTONIO, ÁNGEL, DANIELI, POBLE
Tralalala veniu aquí!
Eh, gent! Tralalala!
Tot és diversió i alegria!

LUCIO
Ja no hi ha esposes ni marits,
Tralalalalala!
Ja no hi ha pare ni tampoc fill.
Tralalalalala!
I el que aconsegueix la felicitat
La!
Se l'emporta amb si com a trofeu
La!
Aquesta és la llei per Carnestoltes
i cadascun sap el que ha de fer!
Tralalala, veniu aquí!
Eh, gent! Tralalala!
Tot és diversió i alegria!

ANTONIO, ÁNGEL, DANIELI, POBLE
Tralalalal! Veniu aquí!
Eh, gent! Tralalala!
Tot és diversió i alegria!

LUCIO
En diversió i plaer
Tralalalalala!
ofegarem la nostra alegria.
Tralalalalala!
A l'infern amb les preocupacions
La!
i a l'infern amb la tristesa
La!
Qui no es diverteixi per Carnestoltes,
que es clavi un punyal en el pit!
Tralalala! Veniu aquí!
Eh, gent! Tralalala!
Tot és diversió i alegria!

ANTONIO, ÁNGEL, DANIELI, POBLE
Tralalala, veniu aquí!
Eh gent! Tralalala!
Tot és diversió i alegria!

(La dansa es fa més frenètica i salvatge després de cada estrofa. Entra Briguella amb guàrdies)

BRIGUELLA
Atureu! Separau-vos! Quin tumult!
Vagi un eixam d'impius!

ANTONIO
Arribes just a temps!
ÁNGEL
Anem!

BRIGUELLA
Fora les màscares!

ANTONIO
Pega-li!

BRIGUELLA
No sabeu que estan prohibits
tots els festejos de Carnestoltes?

ÁNGEL
No l'escolteu!

ANTONIO
Els detindrem!

ÁNGEL, DANIELI, POBLE
Molt bé, per aquí es comença!

LUCIO
Escolteu-me amics! Encara no!
De moment heu de cedir davant ells,
llevau-vos les màscares i eviteu
tota disputa amb aquests brivalls.
Estigueu preparats per a coses pitjors!
Feu-me cas... Dispersau-vos!

BRIGUELLA
(a Lucio)
Molt bé, jove amable!

ANTONIO
(a Lucio)
Què és això?
Estàvem ja en plena lluita!

ÁNGEL
(a Lucio)
Què et proposes?

ANTONIO, DANIELII, POBLE
(a Lucio)
Digues-nos, què estàs tramant?

LUCIO
Anau per aquell carrer, amics,
llevau-vos les màscares,
i estigueu tranquils...
Després us explicaré!...

BRIGUELLA
(a Lucio)
Per aquest servei,
mereixes una condecoració!

ANTONIO, ÁNGEL DANIELII, POBLE
Segur que tindrà els seus motius...
Marxeu-vos, però no gaire lluny!

(Tots es dispersen en diverses direccions. Els guàrdies els segueixen en patrulles aïllades. Briguella es queda tot sol i mira a tots costats per a veure si està sol del tot. Es lleva el seu abric i la seva espasa; ho amaga tot entre les tanques, i apareix amb la seva disfressa de Pierrot al qual afegeix la màscara blanca sobre el seu rostre. Cerca amb ansietat a Dorella. Creu veure-la d'enfora i corre cap a allí. Apareixen Isabella i Mariana, les dues lluint una molt cridanera disfressa)

ISABELLA
Espera, ell vindrà aquí.

MARIANA
Estic cremant de vergonya!

ISABELLA
Només la nostra audàcia ens ajudarà.

MARIANA
No sé com he pogut arribar a això!

ISABELLA
Et saludo com a núvia
que aviat marxarà en lluna de mel.

MARIANA
Quina por em fan aquestes noces!
Voldria que tot hagués acabat.

ISABELLA
Oh, tingues paciència! Has d'esperar.
Jo he renunciat; només pel teu bé.
La meva dolça núvia, adeu!

MARIANA
Germana novícia, adeu!

(Isabella marxa)

MARIANA
Quina espera més angoixant!
Quina sensació de passió i dolor!
En nom d'una altra dona,
atrauré al meu propi marit.
Després de molt de dolor,
s'acosta a mi la sort...
Oh, cels, retorneu-m'ho
ple de remordiment!

(Mariana s'amaga entre les tanques. Apareix Friedrich emmascarat, Lucio el segueix sense ser vist)

FRIEDRICH
Aquest és el lloc, on pot estar?

LUCIO
És ell! L'he reconegut!

FRIEDRICH
Qui em segueix?

(Lucio s'acosta a Friedrich)

LUCIO
Ah! Aquí tenim un altre disfressat!
Som-hi, amic!
Vine amb nosaltres a la desfilada!

FRIEDRICH
A una desfilada de Carnestoltes?

LUCIO
Per què no?
Crec que sou una persona intel·ligent,
que sabrà apreciar el nostre Carnestoltes

FRIEDRICH
Jo en el vostre Carnestoltes?

LUCIO
Quina altra cosa podem fer?...
Potser no aneu disfressat?

FRIEDRICH
Cert!...
Està bé, vaig amb vosaltres!

LUCIO
Llavors, riu d'aquell boig...
Tralalalalala!

FRIEDRICH
Me'n ric d'ell!

LUCIO
...que va prohibir la diversió,
Tralalalalala!

FRIEDRICH
Ja, ja, ja!

LUCIO
Vós sou assenyat,
i preneu part en les nostres bromes.

FRIEDRICH
Ho faré gustosament!

LUCIO
Friedrich és un boig.
Creieu-me, pensa una cosa
però fa una altra molt distinta.

FRIEDRICH
Pot ser...

LUCIO
No, no! Vull dir que no compleix les seves pròpies lleis!

FRIEDRICH
Com?... Al diable!

LUCIO
És un hipòcrita i un pocavergonya!
No és veritat?

FRIEDRICH
És cert!
Però us prego que em deixeu,
ara no estic d'humor.
Més tard ja aniré al Corso..

LUCIO
Bé. Us prenc la paraula.
Vós dirigireu la desfilada del Carnestoltes!

(Lucio fa com si es retirés)

FRIEDRICH
Bé, me'n vaig. Fins més tard!

(per a si)
Per fi m'he deslliurat d'aquest xerraire
On estàs Isabella?

(Mariana apareix al lluny)

FRIEDRICH
Qui ve allí?
És una dona... Serà ella?

(Mariana li fa un senyal)

FRIEDRICH
Aquest és el senyal! Quina felicitat!
Ets tu, criatura divina?

(Surt ràpidament amb Mariana)

LUCIO
(bruscament)
Dimonis! Era ella! De pressa!
Beneiré la vostra felicitat!

(Surt corrent després de Friedrich. Dorella, disfressada de Colombina, surt al pas de Lucio. L'abraça i tracta de retenir-ho amb carícies malgrat la seva resistència)

DORELLA
A on vas tan de pressa?

LUCIO
Lleva't del meu camí!

DORELLA
Aquesta vegada no t'escaparàs;
primer has d'expiar la teva culpa:
haver menyspreat el meu amor.

(Isabella entra per l'altre costat i des d'un lloc ocult observa a Lucio i Dorella)

LUCIO
Estàs boja! Què faré?
Qui t'ha menyspreat?

ISABELLA
Molt bé, ella l'ha de retenir
perquè sinó això acabarà malament.

(Briguella, amagat entre les tanques de l'altre costat, veu a Lucio i Dorella)

BRIGUELLA
Dimoni! La tenia!
Em tremolen els genolls de ràbia!

DORELLA
És això el que mereixo?
És això fidelitat?

LUCIO
Ara deixa'm!
En cas contrari serà pitjor!

DORELLA
És que no sents remordiment?

BRIGUELLA
No puc més de ràbia i indignació!

ISABELLA
Em sembla que tot això el disgusta

DORELLA
És això el que mereixo?
És això fidelitat?

BRIGUELLA
Tinc tanta por
que se'm posen els pèls de punta

ISABELLA
Dorella està actuant pel seu compte!

BRIGUELLA
Ah, no ho suporto més!

ISABELLA
Aquesta dona no el deixa en pau,
l'està embolicant fins a irritar-ho!
Ell ja està completament furiós.
i per descomptat no està dissimulant!

DORELLA
No et deixaré anar, brivall!
No et lliuraràs de mi tan aviat!
Estàs indefens davant la meva venjança,
i de res et servirà la teva fúria.

LUCIO
Com em lliuraré d'aquesta boja?
M'està posant furiós
Qui lliurarà a aquest pecador
d'aquesta molesta càrrega?

BRIGUELLA
Aquesta desvergonyida no el deixa en pau
m'està posant furiós!
Estic excitat i ple d'ira.
oh, maleïda hipocresia!

LUCIO
Dorella, estimada, escolta'm:
et vaig ser infidel només per dissimular,
però et vull ser fidel, t'estim, et beso!

(Li fa un petó).

I ara, deixa'm marxar!

(Marxa ràpidament, però enmig de la seva precipitació es va en direcció contrària a la que van prendre Friedrich i Isabella en sortir) .

ISABELLA
(Surt de sobte del seu amagatall)
Què és això? Què és el que sento?

BRIGUELLA
(Es llança com un boig sobre Dorella)
Això és massa! Monstre!
Ets capritxosa i menyspreable!

DORELLA
Déu meu, quin horror! Un fantasma!
(marxa espantada)

PONCIO
(Entrant en escena)
Signora Isabella, eh!
Aquí està el salconduit.
Ja està signat.
Ho he aconseguit per a vós.

ISABEL
Gràcies!
Veig que no ho has obert.
Claudio, les teves penes acabaran aviat!

BRIGUELLA
No sé què fer. Vull anar amb ella,
però haig de vigilar aquí.
Eh, Poncio!

PONCIO
(Espantat per la disfressa de Briguella)
Déu meu, quin aspecte tens!

BRIGUELLA
Ajuda'm, per allò que més estimis!
Haig de marxar-me...
Queda't aquí en el meu lloc,
i munta la guàrdia en el Pavelló!

(Parla cada vegada més atabalat)

No deixis entrar ni sortir a ningú.
Encara no!
Sí, sí... No, no... Dimonis!
Detingues de seguida a aquest pocavergonya!
I vigila'l!
Porta una màscara!

PONCIO
Que em matin si t'entenc!

BRIGUELLA
Queda't aquí!
Et donaré la meitat de la meva paga.
Me'n vaig!
En nom del diable, ah!
(Corre com un possés)

PONCIO
Estarà boig? La meitat de la paga!
A penes sé el que haig de fer,
però la paga em vindrà bé.
"La guàrdia aquí en el Pavelló.
No deixis entrar ni sortir a ningú.
Encara no. Sí, sí. No, no. Dimonis!
Detingues de seguida a aquest pocavergonya
i vigila'l. Porta una màscara".
Bé, una cosa és clara,
ja sé el que faré!

ISABELLA
(Obrint el sobre del salconduit)
Vegem...

PONCIO
"Un pocavergonya"

ISABELLA
...que escriu el distingit senyor.

PONCIO
"Un emmascarat"
"Un pocavergonya"

(Poncio se situa al fons prop d'un Pavelló per a muntar la guàrdia)

ISABELLA
(que ha anat a buscar una torxa per a poder llegir l'escrit)
Oh, cels! Quina infàmia!
No sols no li concedeix la llibertat,
sinó que ordena que la sentència
sigui executada immediatament!
De quina forma
he pogut salvar-te Claudio!
Vengem-nos d'aquest malvat!
Aquí!... Aquí!... Vosaltres!...
Humiliat poble de Palerm!
Afanyeu-vos! Venjança! Rebel·lió!
Escolteu la meva crida! Veniu!

(Tots es precipiten en escena)

TOTS
Qui crida? Què ha passat?

ISABELLA
Agafeu les armes! Vengem-nos!
Abaix l'infame tirà!

(Entra Lucio)

Lucio! Vine i venja'm!

TOTS
Què és? Què ocorre?
Què t'ha passat? Parla!

LUCIO
(amb un gest de rebuig per a Isabella)
No feu cas a aquesta hipòcrita!
Deixeu-la rabiar!

TOTS
Què dius?

LUCIO
Tot el que diu és fals!

ISABELLA
Lucio, escolta'm, hem estat
enganyats miserablement!

LUCIO
Dona detestable!
A què venen aquests crits?

TOTS
A qui hem de creure?
Parleu!

ISABELLA
No l'escolteu!
Escolteu-me només a mi!
No sentiu els meus crits de venjança?

LUCIO
No l'escolteu!
Escolteu-me només a mi!
Ella només diu mentides.

TOTS
A quin dels dos haurem de creure?
Per què està ella cridant de ràbia?

(Poncio agafa Friedrich i Mariana emmascarats per darrera, el poble es separa en dos grups. Poncio i Friedrich discuteixen en primer terme)

PONCIO
Atureu! Atureu!
Ho he aconseguit! Està detingut!
Una mala dona! Una màscara!
Atureu! Atureu! Atureu!

TOTS
Què passa? Per què aquests crits?

PONCIO
Atureu! Anem, som-hi!

TOTS
Ah, què és això?

LUCIO
Lleva-li la màscara!

ANTONIO
Veja'm!

(Li lleven la màscara a Friedrich)

TOTS
Oh, és Friedrich!
Per què es presenta disfressat,
infringint la seva pròpia llei?
Qui és la dona?
Lleveu-li també la màscara!

MARIANA
Soc Mariana, la seva dona!

FRIEDRICH
Mariana!

LUCIO
Déu meu! Mariana!

TOTS
Aquesta és la seva prohibició d'estimar,
per la qual va condemnar a Claudio!
Som-hi! Derroquem la seva casa!
Reduïm la seva llei a cendres!
Anem! Som-hi! Endavant!

ISABELLA
Escolteu-me!
Heu de saber-ho tot.
Em va prometre indultar al meu germà,
només si jo li lliurava
la meva honra a canvi!

TOTS
Com és possible?

ISABELLA
Li he fet un parany.
En el meu lloc li vaig enviar avui a Mariana,
amb la qual s'havia casat en secret,
i a la qual, sense escrúpols, va abandonar.
Però ara ha estat encara més canalla
i en lloc de l'indult ha donat ordre
d'execució immediata!

TOTS
Oh, malvat!

FRIEDRICH
Jutgeu-me llavors
conforme a la meva pròpia llei!

TOTS
No, la llei queda abolida,
volem ser més clements que tu!

ANTONIO
Alliberarem els presoners!...
Portarem a Claudio en triomf!

(Surt amb una part del poble. Apareixen guàrdies amb Briguella i Dorella ja sense les seves disfresses)

TOTS
Aquí està el cap de la guàrdia!

DANIELI
Amb una màscara i una dona!

TOTS
Signor Briguella! Ja, ja, ja!
Vagi un Pierrot enamorat!

(Ángel torna juntament amb diversos joves, que porten a Claudio a coll)

ÁNGEL
Visca! Està lliure!

CLAUDIO
Gràcies, oh germana!

TOTS
Tot està bé ara,
la bogeria ja ha acabat!

LUCIO
Oh, dona excelsa.
Com em vau enganyar!
Com anava a reconèixer-vos!

ISABELLA
Deixeu-me!
Haig de tornar al convent.

LUCIO, CLAUDIO, POBLE
Al Convent? Tu al convent?

ISABELLA
Sí, si no em confesso d'un pecat!

(a Lucio)
Que sempre t'he volgut!

(a Dorella)
Dorella, ja no estàs al meu servei!

DORELLA
Llavors m'aniré amb Briguella!

ISABELLA
(a Lucio)
Llavors, tu, amant apassionat
em portaràs amb tu?

DORELLA, LUCIO, CLAUDIO, TOTS
Derroquem totes les presons!
Visquem per al plaer i l'alegria!

ANTONIO
Sentiu-me, el rei ha desembarcat,
i estarà amb nosaltres aquesta nit!

TOTS
El Rei sigui benvingut!
Rebem-ho amb goig i alegria!

LUCIO
El rebrem disfressats!
El governador obrirà la desfilada!
Les bromes de Carnestoltes li agradaran
més que les seves desgraciades lleis!

POBLE
Veniu, veniu tots aquí!
Alegreu-vos amb totes les vostres forces!
Celebrem un triple Carnestoltes,
i la diversió no tindrà fi!

(S'organitza la desfilada de Carnestoltes. Primer desfila la banda de música, després marxen Friedrich i Mariana. Segueixen emmascarats de tots tipus. El festeig passa per davant del Corso en direcció a la part posterior de l'escena. Trets de canó i campanades anuncien l'arribada del rei. La desfilada torna del Corso amb el rei i el seu festeig al capdavant. Tot acaba amb una salva de fuselleria)