Ekaterina Gubanova: "Wagner em va trobar a mi, més que jo vaig trobar Wagner"
Barcelona, Gran Teatre del Liceu, 22.1.26
Realitzada per Glòria Gutiérrez i Joan Pareja, amb la coordinació de Núria Sancho.
Ens trobem amb el Pol Avinyó, que ens condueix a una saleta del passadís de Platea, on ens espera Ekaterina Gubanova. Agraïm la seva disponibilitat, i acordem que l’entrevista podrà durar uns 20 minuts. L’entrevista es porta a terme en anglès.
COMENÇA LA CONVERSA
CW: Tenim un temps limitat, però sigui el que sigui és un autèntic privilegi poder entrevistar a una cantant que està sobre l’escenari en una producció tan meravellosa com aquesta. Tenim una llista molt llarga de preguntes i disposem de poc temps, per tant li farem les més importants. Abans, li expliquem què és el Club Wagner.
El club es va fundar el 2018, per tant no és molt antic, però cal dir que és molt actiu, probablement un dels més actius del sud d’Europa. Tenim gairebé 300 socis, i com pot veure són de totes les edats!.
EG: És cert, sembla que hi ha cares joves!
CW: Sí, n’hi ha força!. I el Joan Pareja no és el més jove!. Hi ha un soci de 8 anys (EG riu), el fill d’Alfonso Lombana, que el va fer soci quan va néixer. És una cosa que també passa en els clubs de futbol (riures).
El nostre president, Manel Bertran, que li envia les seves salutacions, el va crear perquè els socis poguéssim compartir el nostre entusiasme per Wagner, posar-lo en comú i comunicar-nos les nostres emocions i coneixements. De fet, tots estem aprenent molt, perquè alguns dels socis són molt savis. Fem moltes conferències, visionem òperes, moltes persones venen a explicar la música, la psicologia, la filosofia de les obres i dels personatges. Just abans de l’estrena de TRISTAN I ISOLDA vam organitzar un seminari sobre aquesta òpera. Va ser molt interessant.
EG: Està publicat?.
CW: No, però està enregistrat. Pertanyem a la Richard Wagner Verband International, i tenim prioritat per entrades a Bayreuth perquè les demanem junts. Fem uns 2 o 3 actes cada mes.
EG: Aneu a l’estranger?.
CW: De vegades, però no com a institució. Quan es va representar PARSIFAL fa 3 anys van venir persones d’altres associacions wagnerianes (d’Alemanya i Suïssa, i altres). Els vam acollir i vam organitzar una actuació de Nikolai Schukoff. Quan Siegfried Jerusalem va venir a actuar en un paper menor el vam convidar al Club i el vam entrevistar: va ser un acte molt emocionant. També financem beques per cantants joves, que poden visitar Bayreuth. Dues bones cantants joves hi van anar l’estiu passat.
Primera pregunta: com a cantant wagneriana, què significa Wagner per vostè?.
EG: És una pregunta difícil…
CW: Les següents seran més fàcils (riures).
EG: El que puc dir és que vaig començar a cantar Wagner quan era molt jove, i Wagner em va trobar a mi, més que jo vaig trobar Wagner. Jo era molt jove, 24 o 25 anys, d’alguna manera va arribar de manera natural a la meva veu, al meu instrument. Vaig saber de seguida que compartíem el mateix perfeccionisme. Jo ja era molt perfeccionista, i em va agradar trobar en Wagner la mateixa característica, una mena de “col.lega”. De fet és un plaer, quan canto, seguir sempre tant com puc, al peu de la lletra, les seves nombrosíssimes indicacions. Trobo que el camí amb Wagner és inacabable. Porto 20 anys cantant Wagner, i per mi encara està ple de detalls, que em porten a aprofundir, a canviar el color cada vegada que l’interpreto. És un amor especial el que tinc per Wagner. Només en ell trobo tants matisos, i gaudeixo molt amb això. Per exemple, més que preparant una cadenza complicada de Verdi, que també canto i que m’agrada molt, disfruto passant hores analitzant Wagner: pots passar-te una hora estudiant una sola pàgina, “cavant” en la partitura.
CW: Diu que Wagner la va trobar. Vostè, però, segurament tenia coneixement previ de Wagner.
EG: Sí, naturalment, tenia un coneixement general, sabia qui era, però al començament de la meva carrera no l’havia cantat i no pensava que pogués en aquell moment. Pensava que el cantava només gent més gran i més sàvia. En una audició a Alemanya per un paper secundari d’ ELEKTRA ("Second Maid") calia cantar en alemany i vaig escollir Schmerzen, dels WESENDONCK LIEDER, una peça curta, només dues pàgines. Era la primera vegada que ho cantava, i havia de cantar en alemany, per això el vaig escollir. Alguns dels membres del jurat van comentar: 'aquesta serà una Brangäne'. I de fet no vaig aconseguir el paper per ELEKTRA i em vaig disgustar, però de seguida em van donar una oportunitat de fer Brangäne a l’òpera de La Bastille!.
CW: Era per una representació escenificada?. Va pensar que era massa precipitat, que era massa aviat per la seva veu i la seva experiència?. Quant de temps va tenir per preparar el paper?.
EG: Vaig tenir un any i mig. Inicialment el primer contracte va ser per fer de cover, però de seguida, molt aviat em van donar el paper titular. Em va impressionar, vaig pensar que tenia poc temps. La primera vegada que vaig cantar el paper sencer ja el vaig gaudir. Però tenia només 24 anys!. El meu motto durant la meva carrera ha estat sempre: “Better safe than sorry” (Millor segura que penedida), des del principi. Canto tal com considero que s’ha de cantar, fer servir la meva veu tal com és, sense cridar, sense forçar. Si agrada, bé; sinó, també, però no canvio de criteri, faig el que crec que he de fer. Brangäne és un paper meravellós. No em canso mai de cantar-lo. És un personatge que per mi és clar, però quan actuo en una producció nova miro de seguir les indicacions del director, que acostuma a ser una persona professional, però sempre de manera que sigui còmode per mi.
CW: Les visions de Brangäne poden ser molt diferents segons quina sigui la producció. Per exemple, entre el TRISTAN de Bayreuth 2025 i el del Liceu, hi ha diferències en el primer acte. Quina sensació li fa això?.
EG: Jo tindria les meves visions si fes una posada en escena del TRISTAN. Mentre només hi canti, m’ajustaré i acomodaré a les visions dels Directors d’escena. D’altra manera, totes les produccions serien iguals i jo seria la mateixa Brangäne. No tindria cap repte com a actriu; m’apassiona actuar, és un món meravellós on endinsar-se. La bellesa està en fer quelcom nou, expressar noves emocions, trencar el personatge dins teu.
CW: Hi ha diferències entre les visions de Brangäne que donen les diverses produccions?. Està d’acord?. Canvia la psicologia del personatge?.
EG: Hi ha diferències, però l’essència de Brangäne és la mateixa en totes les produccions. Al menys per mi. Ella és una dona bondadosa, que vol fer el bé. Estima Isolde i vol que ella assoleixi el que vol, amb Marke o Tristan. Poden vestir-la de colors diferents, però no es desvia del que és el personatge. Hi ha produccions on Brangäne apareix més calculadora, però sobre tot és intel.ligent i sensible, i té bon cor.
CW: Sabem que ha cantat altres personatges wagnerians, però quins altres personatges de Wagner vol fer?. Quins li falten?. Està clar que ara vostè és la Brangäne de referència.
EG: Ara estem explorant amb un bon agent per on hauria de tirar. Faré aviat Sieglinde a l’acte I de DIE WALKÜRE. I per més endavant -haurien de passar moltes coses- m’agradaria fer Isolde, un paper que ja em sé de memòria. He escoltat Isoldes tan fantàstiques, i he après de totes elles, hauria de tenir clar que tinc coses a donar sobre el personatge.
CW: I en aquesta línia, però independentment dels personatges adeqüats per vostè, quins li agradaria cantar?.
EG: M’agrada pensar en això, però depèn de l’humor que tingui quan m’ho pregunten… M’agradaria fer Tatiana d’EUGENE ONEGUIN. He fet Olga en aquesta òpera. S’haurien d’intercanviar les veus per aquests dos personatges: és curiós que tot i ser una joveneta, Olga l’ha de cantar una mezzo, en registre greu (fa una paròdia: riures). El paper d'Olga s’hauria d’haver escrit per una soprano de coloratura!. Estic planejant fer Ariadne a ARIADNE AUF NAXOS de Strauss, està ja en el meu calendari. En la meva imaginació també m’agradaria fer LA TRAVIATA, un personatge fascinant. Però el personatge femení més interessant de tots és Kundry: en ella hi ha tots els papers (Fricka, Herodias…). És mentidera, és prostituta, és santa, és dolenta, és bella, és terrible… Es increïble!. Fins I tot en l’acte III, on no canta res, ha d’actuar i expressar totes les emocions!. És més difícil fer-ho bé que quan es canta davant del públic. Aquest paper és extraordinari, sens dubte la culminació absoluta (“ultimate pinnacle”).
CW: Ha cantat fa poc la Segona simfonia de Mahler a Montserrat. Quina impressió li va fer, quin record en té?.
EG: Sí, sí, i tant!. Evidentment una església no és un lloc adeqüat per una simfonia, no té l’acústica que cal. Però d’alguna manera psicològicament em va semblar que una església era un lloc encertat per interpretar Mahler. Va ser agradable.
CW: A més de peces simfòniques com la Segona de Mahler, ha cantat altres obres simfòniques. Creu que és possible combinar aquest gènere quan un cantant es dedica prioritàriament a l’òpera?.
EG: S’ha de tenir present què fer en funció de tot el calendari. El que va ser un error és cantar la segona de Mahler entre dos representacions de DON CARLO: d’això me’n vaig penedir. He cantat DAS LIED VON DER ERDE de Mahler. No hi ha problema si es fa be. Segons com es pot alternar obres de Wagner i Verdi, que es complementen entre sí. Amb bon gust es poden abordar moltes coses diferents. La comunicació es més directa amb el públic, no operística.
CW: Quines diferències troba en les acústiques en les que ha treballat?. L’acustica excepcional de Bayreuth, per exemple, comparada amb els diversos teatres?. Què ha de fer diferent quan a la projecció, ha d’adaptar la seva veu a l’acústica de cada teatre?.
EG: Bona pregunta!. La veritat és que cada teatre té una acústica diferent. Sobretot és important la grandària dels teatres. Després d’actuar en el Met, hi ha un contrast amb els teatres europeus, més petits. No m’agrada adaptar la veu a les diverses acústiques. Es pot pensar que s’ha de donar menys a Bayreuth, per exemple, amb la orquestra a sota. En un teatre gran no crido mai. La salut de la veu és la prioritat. El meu primer manager em va dir: cantar bé és important, però és més important cantar més temps (“sing well / sing long”). Tinc per norma limitar-me a cantar de manera natural: estic disposada a cantar més fluix si la mida del teatre ho exigeix, però no canto mai més fort del que em convé.
CW: Quines impressions I records li quedaran de la seva estada a Barcelona?.
EG: M’agrada el fet de que no fa fred!. Amb climes freds sempre es té por d’agafar un refredat. És molt agradable no haver-se d’abrigar. Barcelona no és massa turística ara. Hi havia multituds pel carrer els dies abans de Nadal, però la resta del temps no tant. M’agrada veure les Rambles plenes de gent. Jo visc a Itàlia des de fa anys, i l’ambient de la ciutat m’és molt familiar.
CW: Ens agradaria poder-la convidar a conèixer el nostre Club.
EG: M’agradaria molt, però és complicat: cantant als dos repartiments del TRISTAN, i amb una gravació en perspectiva, no m’hauria d’arriscar…
(Li lliurem un exemplar del llibret ART & MUSIC. DIE WALKÜRE / TRISTAN UND ISOLDE, anunciant altres gadgets del CW. Li agraïm altre cop la seva disponibilitat, i també la seva gran amabilitat i calidesa).