A càrrec de Jesús F. Labarías, advocat i soci del Club Wagner.
“Every page a pulse”
Cada página un alè
E.Dickinson
UN ACORD, QUATRE NOTES, MIL PÀGINES (II)
Seguim amb Tristany i Isolda.
11
“Psalle et Sille”
Avui, per recordar els silencis que segueixen als Acords de Tristany. Silencis amb “calderó”, o “fermata”, un signe que perllonga el so, o el silenci, a gust del Director, únic músic aquest, fixeu-vos, que interpreta en silenci, només gestualment. Silencis els dels primers compassos de la partitura de Tristany i Isolda. Per a entrar en matèria, per a crear un “clímax” per a reflexionar, per a interioritzar el que ja està passant i passarà després. Silencis, espais entre dos músiques.
Una cartel·la en la reixa del cor de la Catedral de Toledo té aquesta inscripció: “Psalle et sile”, traduïda habitual i vulgarment com “canta i calla”; doncs no: el meu vell diccionari de llatí tradueix “Psallere” com “tocar la cítara”, "cantar salmos”, “salmodiar”, que etimològicament són bastant més precises. De manera que “salmodia y calla”. Un oxímoron?. Una contradicció?. Un joc de paraules on la similitud fonètica no comporta identitat de significats?. Música i silenci. Si repetim la proposta diverses vegades s’obrirà la porta, tal vegada, a una interpretació més oberta: música i silenci. La “música callada/la soledat sonora” del “Càntic Espiritual” de Joan de la Creu volia dir això?. Els dos versos signifiquen el mateix, o quasi el mateix: una música aliena a l’oïda exterior, una música interior (Ed. de Lola Josa a la llum de la mística hebrea del “Cántico Espiritual” de San J. de la Cruz, Ed. Lumen).
Més tard, Calderón de la Barca (17 referències a aquest en el 1er Vol. dels Diaris de Còsima) escriurà sobre això:
"Canta y calla, otra vez leo,
y otra vez suspensa el alma
duda como se reduzca
a un precepto: canta y calla.
Porque si callar es muda
prisión del silencio que ata
con el uso de las voces
el rumor de las palabras;
y el cantar, no solo es
romperlas, pero entonarlas
al concertado compás
de métrica consonancia.
¿Cómo, compuesto de dos
proposiciones contrarias,
sagrado precepto, a un tiempo
cantar y callar me manda?"
Què llarg s’ha fet el camí de la música i el silenci fins arribar al “4'33” (1952) de John Cage!. Quatre minuts trenta-tres segons... de silenci. Una sola paraula a la partitura. “Tacet”, “Calla”.
Salut i Wagner!