“PROUST I LAS ARTES”
Una immersió en À LA RECHERCHE DU TEMPS PERDU
Crònica de Glòria Gutiérrez, sòcia del Club Wagner.
El dimarts 3 de juny em vaig perdre la sessió sobre Dietrich Fischer-Dieskau al Club Wagner. Quin greu... Però la raó era de pes: quan ja faltava poc per la clausura (el 8 de juny) m'havia decidit a anar a Madrid a veure l'exposició PROUST Y LAS ARTES, al Museo Thyssen. Una exposició que probablement no circularia: era ara o mai. Li faria el salt a Wagner, però amb un altre wagnerià: el Marcel, gran melòman.
Soc lectora de Proust -concretament, de la RECHERCHE- des dels 20 anys. Quan vull explicar el que va significar per mi aquesta lectura, la descric com una malaltia: una febre que no em va abandonar fins que vaig acabar la novel·la, i que va ocupar pràcticament tot el temps que em quedava en la meva vida d'estudiant de Filologia Hispànica a la Central. Cadascun dels vuit volums (col·lecció Folio: quina lletreta! Però llavors la llegia sense problemes) m'acompanyava totes les hores del dia. L'estona habitual i sagrada de lectura nocturna s'allargava de manera alarmant. Entre classe i classe sobraven 10 minuts? Doncs seia en un banc del claustre, i els aprofitava per la lectura. Fins i tot al bus em passava de parada... Una autèntica febre, una passió, una revelació. Posteriorment he llegit biografies i llibres sobre Proust, a més d'altres obres d'ell. He revisitat la RECHERCHE, he rellegit algun dels volums, he buscat episodis concrets quan n'he sentit la necessitat (després d'alguna altra lectura, o d'una pel·lícula, o d'una conversa). El llibre ha estat un company de viatge molt íntim, molt arrelat, molt estimat.
PROUST Y LAS ARTES s'ha organitzat en un museu d'art notòriament dedicat a la pintura. La temàtica podria semblar anòmala, però no ho és tant: Proust va ser un escriptor d'una sensibilitat excepcional, i va viure en una època de floreixement extraordinari de les arts, en el que era el centre cultural del món: París. Aquestes arts que anuncia el títol de l'exposició hi són presents totes, sens dubte, però, just per sota de la literatura -que n'és la inspiració- domina la pintura, a la qual Proust era afeccionat des de l'adolescència. Totes les altres arts hi són presents (les de la classificació tradicional: el cinema no, lògicament), però de manera més puntual. Les arts, i també les turbulències de la història, des de finals del segle XIX, quan Proust va començar a concebre i escriure la seva gran obra, fins a la seva mort el 1922. Temps convulsos, temps d'esplendor, temps de conflictes: el primer volum de la RECHERCHE es va publicar el 1913; el darrer, el 1927.
El viatge que es proposa al visitant és un recorregut per la vida i l’obra de Marcel Proust des dels seus orígens familiars fins a la seva mort, a través de peces que evoquen tant les característiques de l'autor i del seu entorn com la dels personatges de la novel·la, subratllant la identificació de persones reals i de personatges.
Consta de 9 àmbits. Són els següents:
LOS PLACERES Y LOS DÍAS
Els temps de formació de Proust, la predilecció per la pintura holandesa (Vermeer), el Renaixement italià, Whistler…
PARÍS
La vida social i cultural de les classes privilegiades, en el gran París concebut per Haussmann.
POR LA PARTE DE SWANN
Charles Swann, Odette de Crécy (i els seus probables models reals). I la seva filla Gilberte, primer amor de l'innominat narrador.
LA PARTE DE GUERMANTES
La gran societat aristocràtica a la que el narrador aspira a accedir. Un món ple de riquesa, de bellesa, d'estímuls intel·lectuals i de relacions tèrboles. El Baró de Charlus, la Duquessa de Guermantes; l'AffaireDreyfus... Un retrat admiratiu; també implacable i lúcid, però ple de comprensió i sovint endolcit d’ironia.
VENECIA
Proust va viatjar poc fora de França, però va conèixer bé Venècia: Turner i Ruskin; Mariano Fortuny, compendi de moda (un tema que interessava molt l’autor) i art.
RUSKIN
Les catedrals gòtiques de França: objecte d‘estudi de Ruskin i d'EmileMâle, que van apassionar Proust. Visitades junt amb el seu xofer i amant, Alfred Agostinelli (model d'Albertine), les va descriure de manera esplèndida al llarg de la RECHERCHE.
MODERNIDAD
Els impressionistes francesos, les avantguardes: Proust es va relacionar amb bona part dels artistes contemporanis. Junt amb Reynaldo Hahn, músic, amant i també gran amic, va seguir els ballets de Diaghilev.
BALBEC Y ELSTIR
Els llocs de Normandia i el pintor Elstir, que resumeix en un sol personatge els grans pintors que va admirar: Whistler, Moreau, Monet, i Helleu, amic seu. En paral·lel a Elstir, a la RECHERCHEVinteuil encarna els músics, i Bergotte els literats.
EL TIEMPO RECOBRADO
Els móns de Swann i de Guermantes convergeixen després de la catastròfica Gran Guerra. El temps ha passat i s'ha perdut: justament el que l’autor ha volgut recuperar. El temps, inexorable i inclement: dos retrats de Rembrandt separats per 20 anys ho demostren.
A un costat del darrer àmbit, en una vitrina, s’exhibeixen les proves d'impremta de Le Temps Retrouvé, obertes per una pàgina doble. És indescriptible la manera en què estan pràcticament cobertes d’anotacions, de papers afegits, de correccions i de canvis fets per Proust en els seus darrers dies. Emocionant.
Aquest àmbit és també l'únic que compta amb un element sonor: el primer moviment de la Sonata per a violí i piano en La major de César Franck, probable inspiració de la "petita frase de Vinteuil" que recorre la novel·la com una subtil ambientació musical.
Aquest text és només un apunt, una breu descripció del que ofereix l’exposició. Per concloure: he gaudit molt de la visita. He reviscut i recordat moments de la novel·la que no tenia presents últimament, i que han tornat a aflorar (com el gust de la magdalena sucada en te, potser...?). La informació que dona és acurada, molt completa i molt ajustada a l'obra, sense perdre-la de vista mai. Un gran homenatge a Marcel Proust i a la RECHERCHE, aquest monument literari, exuberant i profund; i també un regal per als lectors que s’hi han volgut i pogut acostar.