"La música de Richard Wagner ha estat estudiada des de molts de caires i per molts de compositors i musicòlegs posteriors. La raó ésperquè les seves òperes l’han situat en un lloc privilegiat de la història de la música a més d‘haver marcat tendència. Hi ha un abans i un després de Wagner, sens dubte. La visió escènica de la música ja no serà el mateix a partir d’ell. Pel compositor alemany, l’òpera representa l’Art Total, l’espai en el qual conflueixen totes les arts. Per Wagner, l’òpera no és només música: és literatura, és drama, és pintura, és dansa... Ho és tot en definitiva. Fins i tot és espiritualitat i mística.
Wagner era un gran lector apassionat. A la seva biblioteca hi havia gairebé tots els títols que parlaven de l’edat mitjana, amb edicions rares. Llegia els poetes italians, Shakespeare i els escriptors francesos. També tenia traduccions de textos de l’antiguitat grega i romana.
Bona part de l’obra de Richard Wagner gira al voltant de les tradicions alemanyes. El músic tenia un interès especial vers l’esperit germànic, en concret el que es mostra a les llegendes del seu país, com la de Tanhausser, les dels déus nòrdics, passant per la història del rei Artús i els seus mites, dels quals surten els temes del Grial a les òperes “Lohengrin” i, de manera directa a“Parsifal”.
I aquí és on ens apareix la seva darrera òpera, la que romp esquemes i una de les més enigmàtiques i que ell no va qualificar d’òpera sinó d’escenificació mística o Festival escènic i sacre. Perquè a “Parsifal” a més d’argument i música, hi ha espiritualitat i creences cristianes.
Meditada, que no escrita, al llarg de vint-i-cinc anys, aquesta òpera fou estrenada al teatre de Bayreuth el juliol de 1882, amb el desig, per part del compositor, que aquell espai havia de ser el seu; gairebé en exclusiva. De fet no es representà fora de Bayreuth fins anys després de la mort de Wagner.Hem de dir que Wagner feu construir aquest teatre i el va dotar d’unes curioses condicions acústiques, a través de les quals l’orquestra sona de manera que sembla sortir dels costats i ho envolta tot.
A Parsifal s’hi troben tant les tradicions clàssiques del cavaller innocent i perdut com les idees de la redempció, del perdó a través de la penitència i la contrició. Totes mesclades amb la càrrega màgica i miraculosa de les relíquies més cercades del cristianisme, el Sant Grial i la Llança de Longinus: la copa del Darrer Sopar que serví per a recollir la sang de Crist i l’arma que el centurió clavà al costat de Jesús a la creu. Dos elements físics però també mentals. Suggeriments més que matèries. A“Parsifal” hi hem de veure idees, ment, no espais físics ni geogràfics.
Per a l’argument d’aquesta no òpera, Wagner es basà en el text de Wolfram von Eschenbach titulat “Parzival”, que narra les aventures d’un cavaller a la cort del Rei Artús. Era tal la devoció del compositor cap a aquest escriptor que fins i tot el convertí en un personatge de la seva òpera “Tanhausser”.
Wagner és el gran mestre del leitmotiv, que és una manera de representar musicalment un personatge, un element o una situació, de tal manera que cada vegada que es vol referir a ell, sona aquesta música concreta. D’entre tots els que apareixen a “Parsifal”, el principal està agafat de l’Amen de Dresde, una melodia de Johann Gottlieb Naumann que es cantava a les esglésies cristianes de Dresde des del segle XVIII. Una melodia que, per cert, emprarenaltres compositors com Mendelssohn, Bruckner, Spohr i fins i tot Manuel de Falla.
I us demanareu: Per què parlar de “Parsifal” precisament avui? I la resposta és perquè el darrer acte està situat en un Divendres Sant imaginari, durant l’edat mitjana. Un dia en el qual, a través de la mort de Crist, “la Natura floreix”, segons canta Gurnemantz, un dels protagonistes, en un dels moments més coneguts de l’obra, “Els encantaments del Divendres Sant”. I sí, en el Divendres Sant té lloc el desenllaç de tota la trama, la que condueix de nou, després d’anys de negror, a l’esplendor de Monsalvat, la muntanya en la qual conviuen els cavallers que tenen cura de les relíquies santes, del Grial, en definitiva. "
Diario de Mallorca
17 d'abril de 2025
Autor: Pere Estelrich i Massutí, musicòleg, periodista i soci del Club Wagner Barcelona