INAUGUREM LA TEMPORADA D'ACTIVITATS 2021-2022

El període estival ha arribat a la seva fi i amb ell el petit parèntesi que ens ha mantingut sense les nostres trobades. Això vol dir que el Club Wagner Barcelona comença a escalfar motors per a la inici de la seva nova temporada d'activitats 2021-2022! Confiem en què sigui un curs ple de noves experiències musicals i que acabem de recuperar la normalitat per gaudir junts més que mai de l'obra de Wagner i del seu univers operístic.

Així, el passat dilluns 6 de setembre vam compartir la primera de les nostres trobades, que actuà com a presentació del primer trimestre de la nostra programació.

Naturalment, tots i totes sabeu que l'estiu potser atura el nostre ritme de trobades però és l'època wagneriana per excel·lència! La primera trobada del CW, com ho podia ser d'altra manera, fou la posada en comú de la nostra experiència al gran esdeveniment wagnerià anual, el Festival de Bayreuth, en el que ha estat potser el seu any més peculiar després de la suspensió de la passada edició.

Som una comunitat activa i inquieta i les nostres trobades (en viu o telemàtiques) sempre són un actiu espai obert a la discussió, el debat i l'enriquiment mutu. Aquesta ocasió no fou diferent: vam gaudir junts de part de la producció de l'Holandès errant que enguany s'ha vist a Bayreuth, amb direcció musical d'Oksana Lyniv i una posada en escena de Dmitri Tcherniakov que no deixà indiferent a ningú!

Us convidem a descobrir les nostres properes activitats on segur que tampoc hi faltarà la música i el debat. Us hi esperem!

(Foto: © Enrico Nawrath/Bayreuther Festspiele)

El Club Wagner Barcelona a Bayreuth: petita crònica

EL FESTSPIELHAUS EN PERÍODE COVID
per Manel Bertran

Arran de la suspensió del Festival de Bayreuth el passat 2020, l’organització, amb Katharina Wagner al capdavant, va decidir estudiar a fons un protocol que fes possible la realització del esdeveniment per aquest any 2021.

La solució va trigar temps a sortir a la llum, i mentrestant ens anaven arribant dades contradictòries pel que fa a las produccions i a l’aforament.

Finalment, el programa presentava una nova producció de L’Holandès, òpera que ja estava programada per estrenar aquest any, deixant així per al 2022 l’estrena del nou Ring, que inicialment té encarregada la direcció musical al jove Pietari Inkinen.

Acompanyant la nova producció de L’Holandès, repetien els exitosos Tannhäuser de Tobias Kratzer, amb direcció musical d’Axel Kober substituint un Valeri Guérguiev desafortunat, i Die Meistersinger von Nurnberg en la producció de Barrie Kosky i direcció musical de Philippe Jordan.

Pel que fa a les novetats logístiques que han acabat sent una realitat aquesta temporada:

• Aforament limitat a 900 persones davant d’una capacitat real de més de 2000.
• Mascareta obligatòria, només tipus FFP2. Tres esternuts o tres estossecs... i al carrer immediatament!
• Eliminació dels lavabos interiors.
• Prohibició d’entrar amb coixins o elements de mida superior a un full DIN-A4.
• Foodtrucks a l’exterior per a degustació de begudes i menjar.
• Diàriament, un registre personal en diversos punts de la ciutat, fins una hora abans de l’espectacle. Sorties amb un braçalet, diferent cada dia, previ a la presentació del certificat digital de la EU, entrada nominativa i DNI.

Pel que fa a les novetats artístiques:

• Inclusió de tres concerts. Dos dirigits per un genial Andris Nelsons (recuperat pel Festival després de la seva emprenyada amb Christian Thielemann), amb fragments de Die Walküre i l’altre, un Parsifal complert, dirigit per Thielemann. El cor tenia una representació minoritària en escena (la resta eren figurants), i el gruix estava situat a la sala d’assajos adjunta, arribant així el so de a través de l’amplificació. Val a dir que en cap moment van haver-hi desajustos i que aquesta dificultat es va superar amb nota.
• Un pseudo Ring 20-21 que pretenia recordar que aquest any s’hagués estrenat un nou Ring dirigit musicalment per Pietari Inkinen i producció de Valentin Schwarz, i que va consistir finalment en una òpera d’una hora que explicava (?) el que feien Alberich i les Filles del Rin després del Götterdämmerung... Això volia ser un Rheingold. Després, un Siegfried consistent en unes carpes on, amb ulleres de realitat virtual, podies lluitar contra el drac Fafner; una escultura de fils vermells de Chiharu Shiota que representava el Capvespre i, com a òpera sencera (que podia servir d’assaig i avançament musical de la primera jornada del Ring 2022), una Walküre en versió concert. Tots els intèrprets anaven amb túnica negre i, com a fons d’escenari, una performance d’un oldenfant terrible vienès especialista en actionartist, Hermann Nitsch, que visualment podia impactar, però que distreia i massacrava el conjunt musical. Un fracàs artístic absolut i una incògnita que se’ns obre envers la qualitat d’aquest jove director musical. Sort que la immensa veu de Lise Davidsen ho va arreglar... a mitges.

 
IMPRESSIONS FINALS

Les produccions de L’Holandès, que té per primera vegada a Bayreuth una directora musical, Oksana Lyniv, fruit de l’encertada gosadia de Katharina Wagner, de Tannhäuser i de Die Meistersinger han resultat un èxit apoteòsic, tant musicalment parlant com també pel que fa a la direcció escènica.

Es veu clarament la mà de directors de teatre experimentats i genials que, agradi més o menys, donen una interpretació a les respectives òperes i un sentit creïble al que està passant, que fa que el resultat final, deixant enrere falsos estereotips, sigui brillant.

El CW ha visionat dues d’aquestes produccions i espera iniciar la tardor amb L’Holandés. Serà interessant conèixer l’opinió general.

Pel que fa als concert, sé per articles que el Parsifal de Thielemann va ser estratosfèric. No puc dir el mateix del concert d’Andris Nelsons. Un primer acte de Walküre brillant amb Vogt, Goerke i Groissböck superiors i una immolació de Brünnhilde també superba amb Goerke. Però fer això dins el Festspielhaus és rebaixar l’excel·lència del so bayreuthià.

L’orquestra era dalt de l’escenari i convertia el conjunt en un concert menys singular. Només va faltar-hi que, entre els moments musicals esmentats, ens “col·loquessin”pàgines instrumentals ja escoltades sobradament com:

La cavalcada de les valquíries
El viatge de Siegfried pel Rin i
La marxa fúnebre de la mort de Siegfried.

En fi...