A càrrec d’Alfonso Lombana Sánchez, doctor en Filologia Germànica per la Universitat Complutense de Madrid, humanista, secretari de l’Asociación Wagneriana de Madrid i soci del Club Wagner.
Aquest recorregut que va iniciar-se amb L’Holandès errant i Tannhäuser, segueix amb Lohengrin. Aquesta òpera, en comparació amb els dos drames anteriors, no presenta versions substancials (amb l’excepció, com veurem, del conegut comiat de Lohengrin a l’Acte Tercer).
La idea de Lohengrin
Segons el mateix Wagner, Lohengrin va néixer de la mà de Tannhäuser, degut a que va trobar el material d’ambdues obres a la mateixa font: l’estudi de Lucas Über den Krieg von Wartburg (1838).
La redacció sembla haver estat molt ràpida, tot i que hi havia dues coses que van donar problemes per a Wagner: alguns amics li van recomanar canviar el final de l’òpera, i sembla que Wagner gairebé va acceptar; d’altra banda, en el procés de redacció del text, s’hi noten intents de fer la relació de Lohengrin amb Elsa més carnal. Totes aquestes variants, tanmateix, van quedar-se només en els apunts.
El llibre i l’òpera
Els drames de Wagner tenen sempre dues versions, de vegades ben diferents: d’una banda, la versió que ell mateix va publicar (i supervisar!) a les Obres completes; de l’altra, la que trobem a les partitures. En el cas de Lohengrin, a més a més, la partitura va aparèixer abans que la versió del llibret. Tot i així, hi ha divergències entre totes dues. Volia Wagner un text cantat diferent del text escrit?. Es tracta de correccions que va introduir mentre componia? No ho sabrem mai. Wagner podria haver publicat el text de la partitura en la versió definitiva del llibret, però no ho va fer.
En el cas de Lohengrin, existeixen curiositats de diversa rellevància.
Al primer acte, per exemple, el llibret (v.1) parla de “prínceps” (Fürsten) i la partitura, de “comtes” (Grafen).
El tractament del cor és també ben diferent. La majoria de vegades, al llibret es parla només d’“homes” (Männer). A la partitura, sempre s’hi afegeixen les dones (Frauen). Per exemple, a l’escena de l’aparició de Lohengrin amb el cigne, la intervenció Seht, seht! la diuen al llibret només “die Männer” i a la partitura la canten “die Männer und die Frauen”.
Molt interessant és també el tractament de la coneguda “marxa nupcial”. El llibret parla d’un Brautlied (cançó nupcial) i comença:
Treulich geführt ziehet dahin,
wo euch der Segen der Liebe bewahr’! (vv. 789–790)
A la partitura, no obstant això, apareix només com a Chor i el text diu:
Treulich geführt ziehet dahin,
wo euch in Frieden die Liebe bewahr’!
És a dir: el llibret parla del camí on us preservi “la benedicció de l’amor” (der Segen der Liebe); la partitura, en canvi, del camí on us preservi “en pau l’amor” (in Frieden die Liebe). La interpretació de la resta de la intervenció pot ser molt diferent segons quina lectura se’n faci!
Pel que fa a les acotacions, l’Acte Tercer presenta mésdetall amb indicacions escèniques les quals no apareixen al llibret. És com si, potser, la partitura volgués conduir el músic molt més de la mà que el llibret?
El comiat de Lohengrin: la Gralserzählung
A l’Acte Tercer apareix l’única divergència notable entre les versions. El comiat de Lohengrin (In fernem Land) era molt més llarg en la versió original, amb una segona estrofa i un desenvolupament més precís, però, també menys dramàtic.
Wagner va tallar aquesta extensió de la segona estrofa, text el qual no apareix ni en la partitura publicada ni en el llibret. Ara bé, com que sí estava composta, s’ha pogut reconstruir fàcilment, raó per la qual existeixen moltes gravacions senceres d’aquesta versió “completa”.
Podem sentir-la en les interpretacions de Franz Völker, Peter Seiffert, Johan Botha, o, més recentment, Jonas Kaufmann.
Schützer o Führer
Les últimes paraules de Lohengrin diuen:
Seht da den Herzog von Brabant,
zum Führer sei er euch ernannt (vv. 786–787)
Mireu-hi el duc de Brabant,
que us sigui proclamat com a“líder”.
Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, els germans Wieland i Wolfgang Wagner van proposar fer un canvi a aquest final i parlar-hi millor de Schützer en lloc de Führer, atès que Führer havia estat la paraula utilitzada per Hitler.
Es tracta, tanmateix, d’un canvi que avui encara desperta discussions. D’una banda, s’argumenta que Führer era en temps de Wagner la traducció habitual del dux llatí (“qui condueix”). De l’altra, Lohengrin s’anomena a la resta de l’obra Schützer. Voldria Wagner afegir una diferència entre el “Schützer Lohengrin” i el “Führer Gottfried”?.